Traducció d'InDesign: com traduir fitxers d'InDesign i Illustrator sense refer la maquetació
La traducció d’InDesign consisteix a extreure el text viu dels vostres fitxers d’InDesign, normalment a través d’IDML, traduir-lo amb la vostra memòria de traducció i el vostre glossari i tornar-lo a importar a la maquetació original, sense que ningú hagi de tornar a teclejar ni una paraula. Després, un especialista en DTP adapta cada llengua i un lingüista revisa el resultat en el seu context. DEMA Solutions treballa així a InDesign i Illustrator, cosa que manté intacta la maquetació i netes les memòries de traducció.
Treballeu amb catàlegs i manuals maquetats a InDesign o Illustrator?
Aquesta guia és per a qui és responsable dels fitxers: els responsables de documentació tècnica que maqueten a InDesign manuals, catàlegs de recanvis i guies ràpides, els responsables de màrqueting que publiquen fullets i fitxes tècniques en cinc, deu o quinze llengües, i els dissenyadors gràfics que reben el text traduït i l’han de fer encaixar. També s’adreça als responsables de compres i d’operacions que veuen tornar la mateixa factura de maquetació a cada edició i volen saber per què.
Les preguntes que hi ha al darrere són pràctiques. Què convé enviar, i en quin format? Per què un proveïdor retorna un fitxer obert que s’imprimeix a la primera i un altre retorna el text en un full de càlcul? Quins hàbits en el fitxer original abarateixen cada edició futura i quins en multipliquen el cost sense que ningú se n’adoni? Les seccions següents responen a cadascuna.
Com funciona la traducció d'InDesign
Un document d’InDesign no és un fitxer de text. Les paraules són dins de marcs enllaçats, taules, crides ancorades i pàgines mestres, es formaten amb estils de paràgraf i de caràcter i estan envoltades d’imatges vinculades, algunes de les quals també contenen text. Copiar aquest text en un processador de textos i tornar a enganxar-hi la traducció és lent, propens a errors i trenca el vincle entre la maquetació i la vostra memòria de traducció. Una traducció d’InDesign professional manté la maquetació i el text connectats de principi a fi.
Aquesta connexió passa per IDML, l’InDesign Markup Language. IDML és un paquet basat en XML que descriu tot el document: articles, estils, marcs, taules i geometria de les pàgines. El programari de traducció el pot llegir, mostrar als traductors només el text traduïble, protegir tota la resta en forma d’etiquetes i escriure el text traduït en la mateixa estructura. Quan el fitxer torna a InDesign, els marcs, els estils i els gràfics són exactament on els va deixar el dissenyador; només ha canviat la llengua.
Per això la traducció IDML és la via estàndard per als fitxers d’InDesign. A més, té un avantatge pràctic: IDML és la manera habitual d’obrir un document en una versió anterior d’InDesign, de manera que suavitza les diferències de versió entre vosaltres, el vostre proveïdor i el vostre dissenyador. Tot i així, val la pena enviar també el fitxer INDD natiu, perquè és la referència amb què es comprova que el viatge d’anada i tornada s’ha fet sense pèrdues.
Per què el paquet importa més que el fitxer
El més útil que podeu enviar és un document d’InDesign empaquetat, no un INDD solt. L’ordre Empaquetar reuneix en una sola carpeta el document, les fonts que fa servir i tots els gràfics vinculats, juntament amb un informe del contingut, i també hi pot afegir una còpia IDML i un PDF. Cada element té una funció en la traducció.
Les fonts determinen els salts de línia, la partició de mots i quant text cap en un marc. Sense les fonts originals, InDesign les substitueix per unes altres, el text es redistribueix i cal revisar cada pàgina dues vegades: una per restaurar l’original i una altra per a la traducció. Les llicències de les fonts varien, així que comproveu què permeten les vostres; si una font no es pot compartir, acordeu amb el proveïdor com l’obtindrà abans que comenci el projecte.
Els gràfics vinculats sovint són el lloc on s’amaga el text. Esquemes creats amb Illustrator, vistes explosionades amb números de referència, captures de pantalla d’un tauler de control i fotografies amb rètols es col·loquen com a vincles, i el seu text no apareix en una exportació del fitxer d’InDesign. Si falten els vincles, aquest text també es perd, i algú se n’adona a la impremta.
El PDF és la referència visual. Un traductor que veu on apareix una cadena, a la capçalera d’una taula, en un requadre d’advertiment o al peu d’una figura, tradueix millor que un que treballa a partir d’una llista de segments.
Com està construït el fitxer decideix quant costa
Dos fitxers d’InDesign poden semblar idèntics sobre el paper i comportar-se de manera completament diferent en la traducció. La diferència és en com es van construir, i això decideix quant text reconeixerà la vostra memòria de traducció a la propera edició, quantes etiquetes hauran de gestionar els traductors i quantes hores durarà la maquetació. És aquí on la memòria neta i el cost es troben.
Estils de paràgraf i de caràcter. El text formatat amb estils s’exporta com a frases netes. Les modificacions locals, com una paraula posada en negreta a mà o un cos canviat en un sol paràgraf, es converteixen en etiquetes dins de la frase. El mateix advertiment formatat de dues maneres diferents es desa com a dos segments diferents, de manera que la memòria veu una coincidència parcial on n’hauria de veure una d’exacta. En tota una gamma de productes, aquestes petites diferències s’acumulen en text que pagueu perquè es torni a revisar.
Salts de paràgraf, salts de línia forçats i espais. Un dissenyador que força un salt de línia perquè un títol quedi bonic, o que fa servir espais i tabulacions per alinear el text, parteix les frases en l’exportació. Els traductors reben mitja frase per segment, la llengua de destinació necessita igualment un tall diferent i la memòria desa fragments que mai més no tornaran a coincidir de manera neta. Els salts de línia pertanyen a la maquetació de cada llengua, no al text original.
Marcs de text i enllaçament. El text que flueix per marcs enllaçats s’exporta com a articles complets. El text escrit en marcs separats i sense enllaçar, una línia per marc, s’exporta com a fragments inconnexos en un ordre imprevisible. Els traductors perden el context i cada marc s’ha de recol·locar a mà tan bon punt la traducció és més llarga que l’original.
Objectes ancorats i gràfics integrats. Les crides, les icones i les imatges petites ancorades al text es desplacen amb ell quan s’allarga. Els objectes col·locats lliurement a la pàgina es queden on són, de manera que un paràgraf en alemany tres línies més llarg que l’italià llisca sota un símbol d’advertiment que ja no li correspon.
Taules. Les taules reals d’InDesign es tradueixen i es reajusten sense problemes. Les taules simulades amb tabulacions i quadres de text es trenquen tan bon punt creix el text d’una cel·la, i les taules repartides en marcs separats s’han de reconstruir en cada llengua.
Text viu en lloc de contorns. Els titulars convertits en contorns, el text aplanat en imatges i les etiquetes dibuixades com a traçats no es poden extreure. Cal localitzar-los, tornar-los a escriure i reconstruir-los per a cada llengua, una feina lenta, cara i invisible per a la vostra memòria.
L’efecte sobre el cost és pura aritmètica. Imagineu un manual de 200 pàgines en què una frase de seguretat recurrent apareix en seixanta llocs, però s’ha escrit amb tres salts de línia manuals diferents i dues modificacions locals diferents. En lloc d’una frase traduïda una vegada i reutilitzada cinquanta-nou vegades, la memòria conté diverses versions, i cada edició porta coincidències parcials que requereixen l’atenció d’un lingüista. Multipliqueu això per cada instrucció repetida, per cada llengua i per cada revisió, i la qualitat del fitxer esdevé una de les palanques més importants sobre el cost de traduir un manual tècnic. Corregir-ho una vegada, a l’original, compensa a cada edició.
Què canvia en la maquetació quan canvia la llengua
Fins i tot un fitxer perfectament construït s’ha d’adaptar a cada llengua. Aquesta adaptació és l’essència de l’autoedició multilingüe de documents traduïts, i InDesign ofereix a l’especialista els controls necessaris per fer-la bé, en lloc de limitar-se a reduir el cos de la lletra.
Expansió del text i text desbordat. L’alemany, el francès i el castellà sovint necessiten força més espai que l’anglès o l’italià. Quan un marc no pot contenir el seu text, InDesign el marca com a text desbordat, i el text amagat senzillament no s’imprimeix. El text desbordat és l’error silenciós clàssic de les maquetacions traduïdes: una frase d’un advertiment, una fila d’una taula o l’últim pas d’un procediment que existeix al fitxer però no a la pàgina. La comprovació preliminar el detecta, i un especialista en DTP curós resol cada cas adaptant marcs, taules i paginació, no reduint el cos fins que el text deixa de ser llegible.
Fonts i alfabets. Una font que funciona per a l’anglès pot no incloure els caràcters del polonès, el txec, el romanès o el turc, i pot no cobrir gens el grec o el ciríl·lic. Els glifs que falten apareixen com a requadres ressaltats a la pantalla i com a buits o substitucions a la impressió. El xinès, el japonès i el coreà necessiten fonts i paràmetres de composició propis, i les llengües que s’escriuen de dreta a esquerra, com l’àrab i l’hebreu, fan servir el compositor World-Ready d’InDesign, amb la direcció del paràgraf, la direcció de les taules i l’enquadernació ajustades a la llengua. Són decisions que cal prendre abans de la primera traducció, no quan tornen les proves.
Paràmetres de llengua i partició de mots. Cada estil de paràgraf i de caràcter d’InDesign té un atribut de llengua que controla la partició de mots i la correcció ortogràfica. Si el text traduït conserva el paràmetre de la llengua original, les paraules alemanyes es parteixen segons les regles italianes i el corrector ortogràfic dona per bo un text que no sap llegir. Assignar la llengua correcta als estils de cada versió és un pas petit que evita molts errors visibles.
Compositor, justificació i salts de línia. El compositor de paràgraf avalua paràgrafs sencers per equilibrar l’espaiat, cosa que ajuda en els paràgrafs traduïts llargs, però també pot desplaçar els talls de manera que separi un valor de la seva unitat o deixi una sola paraula a l’última línia. Els espais no separables entre números i unitats i la revisió de títols i cel·les de taula en cada llengua mantenen llegible el text tècnic.
Pàgines mestres, variables i contingut generat. Els peus de pàgina, els números de document i els camps de revisió solen ser a les pàgines mestres (anomenades pàgines principals en les versions més recents) o en variables de text. Es tradueixen una vegada però apareixen a tot arreu, de manera que un error s’hi repeteix a cada pàgina. Els sumaris, els índexs alfabètics i les referències creuades s’han de regenerar després de la traducció, perquè el seu text prové de títols i marcadors que acaben de canviar de llengua.
Text als gràfics. Els fitxers d’Illustrator vinculats i les imatges amb rètols necessiten un tractament propi. El text a Illustrator continua sent traduïble si és text viu, de punt o d’àrea, en una capa endreçada; el text convertit en contorns s’ha de reconstruir. Per a les il·lustracions tècniques, la solució més neta és una crida numerada a la imatge i una llegenda traduïda a InDesign, que treu la il·lustració del cicle de traducció del tot.
Compatibilitat de versions i altres comprovacions pràctiques
InDesign no obre documents desats en una versió més recent, i aquí és on IDML torna a demostrar la seva utilitat: exportat des de la versió més recent, s’obre en una d’anterior. Indiqueu al vostre proveïdor quina versió fa servir el vostre equip i demaneu que els fitxers traduïts tornin en un format que els vostres dissenyadors puguin obrir. Si treballeu amb assignacions d’InCopy per als textos editorials, digueu-ho des del principi, perquè el procés de traducció ha d’encaixar amb la manera com el vostre equip edita els fitxers després.
Tingueu en compte també el text condicional, les capes amagades i les notes. El contingut que està amagat a la vista de l’original pot incloure’s o no en l’exportació, i tots dos resultats poden ser erronis. Decidiu quines condicions i quines capes entren en l’abast del projecte, i indiqueu-ho a la sol·licitud.
Un flux de traducció d'InDesign pas a pas
El flux de treball que produeix de manera sistemàtica fitxers a punt per imprimir té set fases, i cadascuna té la seva raó de ser.
Primer, rebre i inspeccionar el paquet. L’especialista en DTP obre el document amb les seves fonts i vincles, executa la comprovació preliminar i revisa fonts que falten, vincles trencats, text desbordat ja a l’original, titulars convertits en contorns i text dins d’imatges. Els problemes que es detecten aquí costen minuts; els mateixos problemes detectats a la fase de proves costen dies.
Segon, preparar el fitxer. S’eliminen els salts de línia manuals, es netegen les modificacions locals sobreres, s’enllacen els marcs on té sentit i s’identifiquen les taules falses. És la feina de la preparació de fitxers DTP, i és el que manté neta la memòria per a cada edició futura. La preparació no canvia mai el vostre disseny; canvia la manera com s’organitza el text que hi ha a sota.
Tercer, exportar i analitzar. El document preparat s’exporta a IDML, els gràfics vinculats que contenen text s’extreuen per separat i el text s’analitza amb la vostra memòria de traducció existent. L’anàlisi mostra quant text és nou, quant és una coincidència parcial i quant ja està aprovat, que és la base honesta per a un pressupost.
Quart, traduir i revisar. Els traductors treballen segment a segment amb el glossari i la memòria aplicats i el PDF al costat per tenir el context, i un segon lingüista qualificat revisa la traducció amb l’original. Les etiquetes que porten estils, referències creuades i objectes ancorats estan protegides, de manera que l’estructura sobreviu al viatge d’anada i tornada.
Cinquè, importar i maquetar. L’IDML traduït s’obre a InDesign i l’especialista en DTP adapta cada llengua: atributs de llengua, fonts per a l’alfabet, text desbordat, taules, objectes ancorats, pàgines mestres, sumari i índex regenerats i gràfics reconstruïts o tornats a vincular.
Sisè, revisar la llengua en la maquetació. Un lingüista revisa el PDF maquetat, no només el fitxer de traducció, perquè alguns errors només existeixen a la pàgina: una partició de mots incorrecta, una cel·la de taula tallada, un rètol que ja no assenyala la peça correcta, un títol que es parteix malament. Les correccions es fan a la maquetació i es traslladen a la memòria, de manera que la memòria i el document imprès siguin idèntics.
Setè, lliurar. Rebeu els fitxers oberts d’InDesign, una còpia IDML, els gràfics vinculats i els PDF per a impremta o pantalla de cada llengua, a més de la memòria de traducció actualitzada. A la propera edició, el cicle parteix del que ja està aprovat.
Què cal enviar per a la traducció d'InDesign i què cal preguntar al proveïdor
Una sol·licitud completa estalvia una ronda de preguntes i fa que el pressupost sigui precís. Envieu:
- el document d’InDesign empaquetat (INDD, fonts, vincles) més una exportació IDML i un PDF de l’original
- els fitxers d’Illustrator o Photoshop vinculats que continguin text, amb una nota sobre el text que no voleu traduir
- les vostres memòries de traducció i glossaris existents, en TMX i TBX si en teniu
- les llengües de destinació, la versió d’InDesign que fa servir el vostre equip i els PDF de sortida que necessiteu
Després, feu algunes preguntes al proveïdor abans de comprometre-us. Treballa en els fitxers natius i retorna documents d’InDesign oberts, o només text traduït? Qui revisa la llengua en la maquetació final? Com gestiona les fonts i els alfabets de llengües que els vostres dissenyadors no han maquetat mai? Us mostrarà quina part de cada edició prové de la reutilització, i us lliurarà la memòria? Per posar a prova aquestes respostes, el nostre article sobre el control de qualitat d’un proveïdor de traducció abans de contractar-lo explica què cal comprovar.
Mantenir neta la memòria de traducció amb el temps
La memòria creada a partir dels vostres fitxers d’InDesign és un actiu que creix amb cada edició, però només si el que hi entra és net. Frases completes, un format coherent i una terminologia aprovada produeixen segments que coincideixen una vegada i una altra. Els fragments, les modificacions locals i les correccions d’última hora fetes només a la maquetació produeixen una memòria que es va allunyant dels documents impresos.
Tres hàbits la mantenen sana. Feu les correccions a la traducció i porteu-les a la maquetació, mai al revés, perquè la memòria reflecteixi el que es va imprimir. Aproveu la terminologia una sola vegada en un glossari compartit, que és la manera de mantenir els termes coherents entre traductors i proveïdors. I assegureu-vos que la memòria és vostra, en un format portable, perquè us acompanyi sigui qui sigui qui maqueti la propera edició: ser propietaris de la vostra memòria de traducció és el que converteix els fitxers nets en un estalvi durador.
Com gestiona DEMA Solutions la traducció d'InDesign
Els fitxers d’InDesign i Illustrator els treballa directament el nostre equip intern de DTP, amb Foliage Solutions, la marca de DEMA especialitzada en maquetació multilingüe. Revisem i preparem cada paquet, n’exportem el text per traduir-lo, componem cada llengua sobre el disseny original i comprovem la maquetació final abans del lliurament; si el fitxer original s’ha perdut, l’equip pot reconstruir una maquetació editable a partir del PDF. La traducció segueix un procés certificat ISO 17100, amb un segon lingüista qualificat que revisa cada traducció, i les pàgines maquetades tornen a passar per una revisió lingüística. Com que maquetació i llengües van pel mateix flux, qualsevol problema es resol en un sol lloc i no rebota entre traductor i dissenyador.
La memòria i el glossari són vostres i us arriben en TMX i TBX, i cada pressupost indica quina part de l’edició es cobreix amb reutilització. Els serveis d’autoedició i maquetació multilingüe detallen tot l’abast a la pàgina del servei.
On encaixa TUBE
Els catàlegs i els manuals que es reediten cada any arriben a la traducció en IDML, i TUBE es configura per a cada client per treballar amb aquest i amb qualsevol altre dels 91 formats que admet, sense trencar l’estructura del document. A cada nova edició, l’informe de reutilització separa les frases que ja havíeu aprovat de les noves, i com més nets són els fitxers d’InDesign, més alta és aquesta proporció des de la primera actualització.
Preguntes freqüents
El text s'exporta des del fitxer d'InDesign preparat, normalment en format IDML, es tradueix amb una memòria de traducció i un glossari mentre l'estructura de la maquetació queda protegida, i es torna a importar al document original. Després, un especialista en DTP adapta cada llengua i un lingüista revisa les pàgines maquetades.
IDML és el format d'intercanvi d'InDesign basat en XML. Descriu el text, els estils i la maquetació d'un document en una forma que el programari de traducció pot llegir i tornar a escriure, i es pot obrir en versions anteriors d'InDesign, cosa que el converteix en el format estàndard per traduir fitxers d'InDesign.
Es pot obrir, però InDesign substitueix les fonts que falten, i això canvia els salts de línia, l'espaiat i la quantitat de text que hi cap. Envieu les fonts al paquet si la llicència ho permet, o acordeu substituts amb llicència, sobretot per a llengües amb caràcters especials o altres alfabets.
El text desbordat és text que no cap en el seu marc i que, per tant, no s'imprimeix. És habitual després de traduir a llengües més llargues i fàcil de passar per alt a la pantalla. La comprovació preliminar el detecta, i cada cas s'ha de resoldre a la maquetació abans de generar el PDF.
Sí, si és text viu. El text convertit en contorns o aplanat en una imatge s'ha de reconstruir a mà en cada llengua. Per a les il·lustracions tècniques, el més eficient són les crides numerades amb una llegenda traduïda al document d'InDesign.
Parteixen les frases en fragments quan s'exporta el text. Els traductors perden el context, la llengua de destinació necessita igualment altres talls i la memòria desa fragments que no coincidiran de manera neta a la propera edició, de manera que hi ha més text per tornar a revisar.
Sí. Alguns errors només apareixen a la pàgina, com particions de mots incorrectes, cel·les de taula tallades, paràmetres de llengua erronis o rètols que ja no corresponen a una figura. Una revisió lingüística del PDF maquetat els detecta abans d'imprimir.
Envieu-nos un fitxer d'InDesign
Si les vostres maquetacions traduïdes necessiten retocs abans de poder-se imprimir o publicar, envieu-nos un paquet d’InDesign de mostra. El nostre equip de DTP us dirà com s’hauria de preparar el fitxer i quina part de la propera edició podria provenir de text que ja heu aprovat.
Com et podem ajudar?
Tenim les respostes adequades a les teves preguntes.