Serveis de llenguatge inclusiu
Escriviu perquè més persones es reconeguin en el vostre missatge.
DEMA revisa i adapta el llenguatge perquè sigui inclusiu pel que fa al gènere, l'edat, la discapacitat, l'origen ètnic i la cultura, la talla corporal, el nivell socioeconòmic i altres dimensions del públic. L'objectiu és una comunicació clara i respectuosa, adequada a la llengua de destinació i al context, sense convertir la inclusió en una llista mecànica de paraules prohibides.
La gramàtica, la cultura, les preferències de cada col·lectiu i la finalitat de la comunicació influeixen en la solució adequada. La inclusió no es pot traslladar només substituint paraules.
La comunicació inclusiva va més enllà dels noms de professions neutres pel que fa al gènere.
La redacció quotidiana pot excloure sense voler, reforçar estereotips o reduir les persones a una característica en diverses dimensions.
Edat
Evitar expressions que tractin l'edat com un dèficit o que donin per fet que totes les persones grans o joves viuen la mateixa experiència.
Discapacitat
Preferir un llenguatge d'acord amb les pautes dels col·lectius i de les organitzacions, i evitar expressions que converteixin la discapacitat en una metàfora.
Origen ètnic i cultura
Eliminar estereotips, etiquetes innecessàries i expressions que tracten un referent cultural com la norma universal.
Gènere i orientació sexual
Fer servir noms de funcions, pronoms i formes adequats a la llengua de destinació, al públic i, quan es conegui, a la identitat declarada.
Talla corporal i aparença
Evitar descripcions carregades de judicis de valor quan la talla o l'aparença no són rellevants per a la comunicació.
Nivell socioeconòmic
Descriure les circumstàncies amb precisió en lloc de fer servir etiquetes que impliquin un judici sobre persones o comunitats.
Cada família lingüística planteja limitacions diferents.
El llenguatge inclusiu pel que fa al gènere és específic de cada llengua. L'anglès sovint pot fer servir directament noms de professions neutres; moltes llengües romàniques, germàniques i eslaves tenen gènere gramatical; i llengües com l'estonià, el finès o l'hongarès funcionen d'una altra manera. L'estratègia s'ha de triar en la llengua de destinació, no copiar-la de l'anglès.
La pregunta adequada és per què s'esmenta aquesta característica.
Identificar el públic i la finalitat de la comunicació
Entendre a qui s'adreça el contingut, què ha d'aconseguir i quines pautes d'inclusió segueix ja l'organització.
Revisar els possibles biaixos
Buscar etiquetes, estereotips, noms de funcions amb marca de gènere, metàfores i referències innecessàries a característiques personals.
Adaptar en la llengua de destinació
Triar una redacció natural, respectuosa i viable en aquesta llengua en lloc de copiar una forma inclusiva de l'anglès.
Comprovar la marca i la llegibilitat
El llenguatge inclusiu ha de continuar sent clar i coherent amb l'estil de comunicació de l'organització.
Documentar les opcions preferides
En els continguts multilingües recurrents, les decisions aprovades sobre llenguatge inclusiu es poden incorporar a les guies d'estil i als recursos terminològics.
Petits canvis de redacció poden canviar l'enfocament d'una frase.
Els exemples següents mostren el principi a la pràctica. Considereu-los suggeriments per al vostre context i no normes universals.
El llenguatge inclusiu evoluciona i no es pot reduir a un diccionari permanent.
La geografia, les preferències dels col·lectius, el context jurídic i la mateixa llengua canvien amb el temps. Per això, DEMA tracta les recomanacions de llenguatge inclusiu com a específiques de cada públic i mercat. En els continguts sensibles, la política del client o les pautes dels col·lectius han de prevaler sobre les llistes genèriques d'internet.
Investigar abans de substituir
Entendre el públic i el motiu de la recomanació.
Mantenir la llegibilitat
Una forma inclusiva que faci il·legible el text pot no complir l'objectiu de la comunicació.
Mantenir la coherència multilingüe
Documentar les opcions aprovades perquè les diferents llengües no derivin cap a polítiques contradictòries.
Llenguatge inclusiu per a tothom.
Descarregueu el nostre informe gratuït per saber com el llenguatge inclusiu ajuda la vostra organització a comunicar-se amb respecte amb qualsevol públic, sigui quin sigui el seu gènere, origen ètnic, edat o capacitat.

El llenguatge inclusiu sol formar part d'una política editorial o d'accessibilitat més àmplia.
Podeu crear una guia de llenguatge inclusiu per a la nostra marca?
Sí. La terminologia preferida, els exemples i les convencions de cada mercat es poden documentar per als continguts multilingües recurrents.
El llenguatge inclusiu pel que fa al gènere és igual en totes les llengües?
No. La gramàtica i l'ús actual varien molt. L'estratègia per a la llengua de destinació s'ha de triar localment.
Es pot aplicar el llenguatge inclusiu a traduccions existents?
Sí. El contingut existent es pot revisar pel que fa a la terminologia, l'estil i els patrons de biaix, i després actualitzar-lo de manera coherent en les llengües corresponents.
El llenguatge inclusiu garanteix el compliment legal?
No. El llenguatge inclusiu és una pràctica de comunicació. Les obligacions legals d'accessibilitat o de no-discriminació depenen de la jurisdicció aplicable i del cas d'ús, i s'han d'avaluar per separat.
Integreu la inclusió en la guia d'estil, no només en una campanya.
Indiqueu-nos les llengües, els públics i les normes de marca existents. Podem identificar les àrees que necessiten pautes per a la llengua de destinació i convertir les opcions aprovades en estàndards editorials reutilitzables.
Parleu amb DEMA












