ISO 17100 i qualitat de la traducció: com avaluar un proveïdor de traducció abans de contractar-lo
Avaluar la qualitat de la traducció, per a un fabricant, vol dir comprovar com controla la qualitat un proveïdor abans de signar i, després, mesurar el resultat en els vostres propis documents. Es comença per la ISO 17100 i el segon lingüista, es fan preguntes d’acord amb el que es compra (traducció automàtica, postedició o traducció humana) i es puntua una prova amb una tipologia d’errors senzilla. DEMA Solutions respon per escrit a cadascuna d’aquestes preguntes.
Després de pagar la factura, a qui afecta la qualitat d'una traducció?
Aquesta guia és per a qui conviu amb una traducció molt després d’haver pagat la factura: responsables de documentació tècnica i redactors tècnics que s’ocupen dels manuals, equips de compres que han d’homologar i documentar cada proveïdor, i directors de qualitat o d’operacions que responen del que arriba al client. La majoria treballa en fabricants d’equips complexos, com sistemes de climatització (HVAC), equips d’elevació i manutenció, maquinària d’envasament i de procés o línies d’automatització, on un manual, una etiqueta de seguretat o una llista de recanvis formen part del producte.
Potser un error terminològic ha arribat a un client, un distribuïdor comenta que el manual en alemany sembla escrit per una màquina o una auditoria pregunta com s’homologuen els proveïdors de traducció. En cada cas, algú ha de jutjar la qualitat a partir de proves, no de promeses.
Què vol dir qualitat de la traducció en la documentació tècnica
Tots els proveïdors diuen que ofereixen qualitat, i molt pocs la defineixen. En la documentació tècnica, la qualitat no és la impressió d’un text fluid: és un conjunt de propietats que es poden comprovar una per una.
Exactitud. La traducció diu el que diu l’original, ni més ni menys. La instrucció de tancar la vàlvula B abans d’obrir la vàlvula A no ha d’invertir l’ordre, suavitzar-lo ni perdre la condició. Els errors d’exactitud són els més greus perquè canvien el que fa el lector.
Terminologia. El mateix component, la mateixa funció o la mateixa operació porten el mateix nom en tots els documents i edicions, i és el nom que fan servir els vostres enginyers, el vostre servei tècnic i els vostres clients. Un manual que es contradiu a si mateix, o que contradiu la interfície de la màquina, genera dubtes just quan el lector necessita certesa.
Xifres, unitats i referències. Parells de serratge, pressions, temperatures, toleràncies, referències de peces i remissions arriben sense canvis, amb els separadors decimals i les convencions d’unitats correctes per a cada mercat. Són els errors que més pesen i els més fàcils de passar per alt quan es llegeix pensant en l’estil.
Integritat. Les cel·les de les taules, els rètols de les il·lustracions, les notes a peu de pàgina i el text incrustat als gràfics estan traduïts, i no queda res d’una versió anterior.
Llegibilitat per a l’usuari previst. Un tècnic de manteniment, un operari de línia i un responsable d’instal·lacions necessiten textos diferents. La traducció s’ha de llegir com si s’hagués escrit per a ells, amb les convencions que esperen en instruccions i advertiments.
Un fitxer utilitzable. El document lliurat s’obre, s’imprimeix i es publica correctament, amb la maquetació, les fonts i els gràfics intactes. Un text solt que algú de la vostra oficina ha de tornar a enganxar a la maqueta no és una traducció acabada.
Avaluar la qualitat de la traducció consisteix a comprovar aquestes propietats de manera sistemàtica: primer en el procés del proveïdor i després en el que lliura.
Què exigeix realment la ISO 17100
La ISO 17100 és la norma internacional per als serveis de traducció i el filtre individual més útil a l’hora de preseleccionar proveïdors. No certifica una traducció: certifica un procés, auditat per un organisme de certificació independent, que abasta persones, flux de treball i registres.
Pel que fa a les persones, la norma enumera les competències que ha de tenir un traductor (competència traductora, lingüística i textual en totes dues llengües, de documentació, cultural, tècnica i de domini) i les maneres d’acreditar-les: un títol reconegut en traducció, un títol en una altra disciplina més experiència professional en traducció, o un període més llarg d’experiència professional a temps complet. Els revisors necessiten les mateixes competències més experiència en l’àmbit que revisen, i els gestors de projecte també han d’acreditar la seva pròpia competència documentada.
Pel que fa al procés, el requisit que defineix la norma és la revisió. Tota traducció l’ha de revisar una segona persona, diferent del traductor, que compara el text de destinació amb el d’origen pel que fa a exactitud, terminologia, coherència i adequació a la finalitat. El traductor comprova abans la seva pròpia feina. Altres passos, com una revisió monolingüe a càrrec d’un especialista de l’àmbit o una correcció de proves final, es poden acordar amb el client. La norma també defineix què passa abans de la producció (consulta, pressupost, acord, preparació del material de referència) i després del lliurament, inclosa la gestió dels comentaris del client.
Pel que fa als registres, un proveïdor amb certificació ISO 17100 conserva la documentació del projecte i les proves de les qualificacions, de manera que pot mostrar a compres qui va traduir i qui va revisar el vostre projecte i com es van tancar les incidències. Demaneu el certificat, l’organisme de certificació, l’abast i la data de renovació. Un certificat que no podeu veure no és un filtre.
El que la ISO 17100 no garanteix
La certificació indica que el procés existeix i està auditat. No indica si els lingüistes assignats al vostre compte coneixen els sistemes hidràulics, els circuits frigorífics o els PLC de seguretat: la competència de domini és obligatòria, però fins a quin punt s’ajusta als vostres productes és una cosa que cal preguntar. Tampoc no diu qui és el propietari del vostre glossari i de la vostra memòria de traducció, ni si les mateixes persones continuaran treballant en els vostres documents l’any vinent, que és el que manté estable la terminologia entre edicions.
Tampoc no cobreix la traducció automàtica. La norma deixa fora del seu abast l’ús de la traducció automàtica en brut més postedició; la postedició té la seva pròpia norma, la ISO 18587. Per tant, un proveïdor certificat pot lliurar igualment text traduït automàticament i posteditat en el vostre projecte. Pot ser l’opció adequada, però ho heu de saber.
Traducció automàtica, postedició i traducció humana: preguntes diferents
Les preguntes que revelen la qualitat depenen del que compreu, i molts pressupostos no ho diuen. Abans de comparar res, establiu quin dels tres serveis us ofereix cada proveïdor.
Només traducció automàtica. El text passa per un motor i ningú no el confronta amb l’original. Pot servir per a lectura interna o per a grans volums de text de risc baix, però per a tot el que arriba a un client és un risc. Pregunteu per a quins continguts es fa servir, si funciona amb el vostre glossari i la vostra memòria aprovats, com es protegeix la confidencialitat de les vostres dades i qui decideix que un text és apte per a la sortida en brut.
Postedició de traducció automàtica. Un motor genera un esborrany i un lingüista l’edita. Pregunteu si la postedició és lleugera (sentit correcte, text comprensible) o completa (terminologia, estil i coherència corregits fins a un nivell comparable al de la traducció humana), qui és el posteditor i si un segon lingüista revisa després el resultat. On sol ser la frontera entre tots dos nivells en la documentació tècnica, i com es defineixen a la pràctica, ho expliquem a la pàgina del nostre servei de traducció automàtica i postedició.
Traducció humana amb revisió. Un traductor qualificat treballa a partir de l’original amb la vostra memòria i el vostre glossari, i un segon lingüista qualificat revisa el resultat. Aquí les preguntes tracten de les persones: qui són el traductor i el revisor, què saben del vostre tipus d’equips i si continuaran en el vostre compte.
Dos preus molt diferents poden ser simplement preus de dos serveis diferents, de manera que un pressupost que no indica quin servei rebreu és el primer que cal aclarir.
El segon lingüista: la primera pregunta
En les nostres converses amb compradors, la primera pregunta és gairebé sempre si un segon lingüista qualificat comprova realment cada traducció amb l’original. És l’instint correcte: la revisió és on es detecta la majoria d’errors, i també el pas que més fàcilment es retalla quan els terminis apreten.
Pregunteu com es documenta la revisió. Una resposta creïble anomena la funció (un revisor que no és el traductor), descriu la feina (una confrontació bilingüe amb l’original, no una simple relectura del text traduït) i explica com sabríeu que s’ha fet, per exemple a través dels registres del projecte. Pregunteu si s’aplica a tots els idiomes i a tots els encàrrecs, incloses les petites actualitzacions urgents, i què passa amb el text reutilitzat de la memòria de traducció. «El nostre equip ho revisa tot» no és el mateix que un segon lingüista amb nom i cognoms que compara la traducció amb l’original, i la diferència només es nota quan alguna cosa surt malament.
Com plantejar una prova de traducció justa
Les preguntes mostren com diu que treballa un proveïdor. Una prova mostra com treballa amb els vostres documents, sempre que sigui justa, representativa i s’avaluï de la mateixa manera per a tots els proveïdors.
Trieu d’una a tres pàgines de contingut real que reuneixin el que fa difícil la vostra documentació: termes propis del producte, xifres i unitats, un advertiment de seguretat, una taula, una remissió i una mica de text que faci referència a la interfície de la màquina. Un paràgraf de màrqueting diu poca cosa de com gestionarà un proveïdor un procediment de manteniment. Els paranys típics dels manuals tècnics, des de frases gairebé idèntiques amb petites variacions fins als valors de les taules, són precisament el millor material de prova.
Doneu a tots els proveïdors el mateix text, el mateix material de referència i les mateixes indicacions sobre el lector de destinació, i demaneu a cadascun que indiqui quin servei representa la mostra, per no comparar una traducció humana revisada amb una postedició lleugera. Si la maquetació és important, envieu el fitxer d’origen en lloc d’un extracte en PDF i valoreu també el fitxer retornat.
El millor avaluador coneix el producte i és natiu de la llengua de destinació, com un enginyer d’una filial o un distribuïdor de confiança; un lector general detecta les frases forçades, però no el terme equivocat per a un component. Anonimitzeu les mostres si proveu diversos proveïdors, i recordeu que una prova curta demostra competència, no constància en la quarantena actualització.
Puntuar la mostra: una tipologia d'errors senzilla
«La segona es llegeix millor» és difícil de defensar davant de compres i impossible de repetir. Una tipologia d’errors breu converteix l’avaluació en una cosa que es pot registrar, comparar i reutilitzar més endavant per al control continu de la qualitat lingüística. Les tipologies d’errors del sector i les orientacions de la ISO 5060 sobre l’avaluació de traduccions segueixen la mateixa lògica, però un fabricant poques vegades necessita més que aquestes categories:
- Exactitud: sentit modificat, afegit o omès; text sense traduir.
- Terminologia: un terme que difereix del glossari, de la interfície o de documents anteriors.
- Llengua: gramàtica, ortografia i puntuació.
- Estil i llegibilitat: correcte però poc natural, massa literal o inadequat per al lector.
- Convencions locals: separadors decimals, dates, formats numèrics i unitats.
- Xifres i referències: valors, referències de peces o remissions a figures o capítols modificats.
- Maquetació i fitxer: format trencat, text tallat, un fitxer inutilitzable.
A cada error se li assigna després una gravetat. Un error crític podria causar lesions, danys, un problema normatiu o una retirada del mercat: un valor erroni en un procediment de seguretat, una instrucció invertida, un advertiment que falta. Un error greu canvia el sentit, confondria un lector competent o trenca un terme clau. Un error lleu és visible, però no canvia el que el lector entén o fa. En moltes empreses, un sol error crític n’hi ha prou per suspendre la mostra, sigui quina sigui la resta. Compteu els errors per pàgina o per cada mil paraules per comparar amb justícia mostres de llargada diferent, guardeu les mostres puntuades i apliqueu la mateixa vara de mesurar als controls per mostreig quan el proveïdor ja treballi per a vosaltres.
Xifres, unitats i advertiments de seguretat
Per als fabricants d’equips, dues parts d’un document concentren més risc que tota la resta junta: les xifres i els textos de seguretat. Els directors de qualitat fan bé de comprovar-los per separat.
Pel que fa a les xifres, pregunteu si unes comprovacions automàtiques comparen cada número, unitat i etiqueta de la traducció amb l’original abans de la revisió humana, com es tracten els separadors decimals i de milers a cada mercat i si mai es converteixen unitats (només s’hauria de fer per indicació expressa vostra). A la vostra prova, incloeu decimals, intervals i unitats, i comproveu-los un per un.
Pel que fa als advertiments de seguretat, les preguntes tenen a veure amb la coherència i el registre. Les paraules de senyalització, les descripcions del perill i les conseqüències s’han de traduir sempre igual, idealment a partir de frases aprovades al vostre glossari o a la vostra memòria. Un advertiment que canvia d’un capítol a un altre perd autoritat, i un que se suavitza en la traducció es converteix en una qüestió de responsabilitat pel producte, perquè les instruccions traduïdes han de complir el que exigeix la legislació de la UE sobre productes.
Traduccions reutilitzades: la memòria no sempre té raó
La memòria de traducció abarateix la traducció tècnica i la fa més coherent, però introdueix un risc que cap prova no revela: text antic reutilitzat sense que ningú el torni a llegir. Les coincidències exactes sovint no es revisen, donant per fet que es van aprovar en el seu moment. Aquesta suposició falla quan la memòria conté text que mai no es va revisar com cal, segments alineats a partir de documents antics o terminologia obsoleta, i una memòria creada al llarg dels anys amb diversos proveïdors sol contenir les tres coses.
Pregunteu si el contingut reutilitzat es revisa en el material sensible, com els advertiments de seguretat i els documents regulats, si els segments alineats continuen marcats fins que un lingüista els confirma i si una coincidència errònia detectada per un traductor es corregeix a la memòria i es notifica. Pregunteu també qui és el propietari de la memòria i en quin format la rebeu; en el nostre article sobre la memòria de traducció com a actiu estratègic expliquem per què la resposta hauria de ser vosaltres, en qualsevol moment i sense cost.
Revisió al país i a les filials sense colls d'ampolla
Molts fabricants, i gairebé totes les filials d’un grup internacional, tenen companys a l’estranger que tornen a revisar les traduccions abans de publicar-les. El seu coneixement és valuós; la seva disponibilitat, no, i la revisió a càrrec d’un enginyer comercial desbordat en un altre país és un motiu habitual de retards en les dates de llançament.
La manera que la revisió continuï sent útil és traslladar-ne la major part al principi del procés. Aproveu la terminologia una sola vegada en un glossari compartit en lloc de corregir els mateixos termes en cada document; com fer-ho ho expliquem a l’article sobre la gestió terminològica centralitzada. Acordeu què revisen els revisors (terminologia i sentit tècnic, no estil personal), doneu-los un termini fix i decidiu què passa si no responen.
Pregunteu als proveïdors com gestionen els canvis dels revisors: les correccions reals han de tornar a la memòria i al glossari, i els canvis de preferència s’han de comentar en lloc d’aplicar-se a cegues, perquè el mateix comentari no reaparegui a l’edició següent. Quan diversos proveïdors atenen filials diferents, els mateixos principis valen per a tots, tal com descriu el nostre article sobre la traducció amb diversos proveïdors i mercats.
Comentaris, reclamacions i qualitat al llarg del temps
Cap proveïdor no està lliure d’errors, així que la veritable pregunta és què passa quan se’n troba un. Un procediment documentat de reclamacions és una exigència raonable: la incidència es registra, se n’analitza la causa amb els lingüistes implicats, es corregeix la traducció i s’actualitzen la memòria i el glossari perquè no es repeteixi. Demaneu un exemple anonimitzat d’una reclamació anterior. Un proveïdor que respon «no passarà» no té cap procés.
La qualitat també s’ha de jutjar al llarg de les revisions, perquè cada edició porta els seus propis riscos: un traductor nou, un terme canviat, una actualització amb presses abans d’una fira. Comproveu cada edició per mostreig amb la mateixa tipologia d’errors que vau fer servir a la prova, registreu els resultats i analitzeu-ne l’evolució amb el proveïdor a intervals regulars. Una taxa d’errors estable o decreixent entre edicions diu més que qualsevol mostra brillant aïllada. Els criteris de selecció que van més enllà de la qualitat, com la capacitat, els formats i els preus, mereixen la mateixa disciplina: preguntes per escrit i respostes que es puguin comparar.
Les preguntes que cal fer a un proveïdor de traducció
Feu-les per escrit i compareu les respostes una al costat de l’altra; la manera com respon un proveïdor ja és informativa.
- Per a quin servei és aquest pressupost? Traducció automàtica, postedició (lleugera o completa) o traducció humana amb revisió, per tipus de document.
- Qui tradueix i qui revisa? Natius que coneixen el vostre tipus d’equips, i un segon lingüista qualificat que compara cada traducció amb l’original.
- Podem veure el vostre certificat ISO 17100? Organisme de certificació, abast i data de renovació.
- Com es comproven xifres, unitats, etiquetes i terminologia? Comprovacions automàtiques abans de la revisió humana, no només una lectura final.
- De qui són el glossari i la memòria de traducció? Vostres, amb exportació en qualsevol moment.
- Com es tracta el text reutilitzat en continguts sensibles? Es torna a revisar i es corregeix a l’origen quan és erroni.
- Com treballeu amb els nostres revisors a cada país? Un circuit definit que retorna els canvis aprovats a la memòria i al glossari.
- Què passa quan alguna cosa està malament? Un procediment documentat de reclamacions, amb un exemple.
- Continuaran els mateixos lingüistes amb els nostres productes? La continuïtat manté estables la terminologia i l’estil.
- Podeu retornar els fitxers amb la maquetació original? En manuals i catàlegs, l’autoedició multilingüe hauria de formar part del servei.
No hauríeu de creure cap proveïdor per la seva paraula, tampoc nosaltres. El que distingeix un proveïdor d’un altre és si pot mostrar, per escrit i abans de la signatura, com es controla cada part de la qualitat, i si una prova amb els vostres propis continguts ho confirma.
Com respon DEMA Solutions a aquestes preguntes
El nostre procés de traducció està certificat segons la ISO 17100 per CSI (certificat TRD21015) i se sotmet a una auditoria cada any. Cada text el tradueix un professional natiu que coneix la matèria, i un segon lingüista qualificat el revisa comparant-lo amb l’original. Els glossaris i les guies d’estil que creem per als vostres continguts s’apliquen en tots els idiomes i en cada actualització.
Les traduccions reaprofitades de la memòria es tornen a comprovar allà on més importa: en projectes molt sensibles, en memòries procedents d’alineacions que encara no s’havien revisat i en cadenes de software. El glossari i la memòria de traducció són vostres i us els exportem cada vegada que els demaneu, i el nostre equip intern d’autoedició retorna manuals i catàlegs amb la maquetació original. El procés complet és a la pàgina de les nostres traduccions de qualitat, i la de traduccions tècniques explica com s’aplica a manuals, catàlegs i textos d’interfície.
On encaixa TUBE
Si el que avalueu és un procés amb traducció automàtica, la pregunta clau és què la controla. A TUBE, la resposta és el vostre propi material: el glossari i la memòria de traducció, que nosaltres mateixos configurem per a la vostra empresa, guien la traducció automàtica dins d’un procés gestionat per IA. No heu d’instal·lar ni integrar res, i tot el que s’aprova queda en una memòria de la vostra propietat.
Preguntes freqüents
És l'avaluació d'una traducció, o del procés d'un proveïdor, segons criteris definits com exactitud, terminologia, xifres i unitats, integritat, llegibilitat i utilitat del fitxer. Per a qui compra, combina la comprovació del procés del proveïdor abans de contractar-lo amb la puntuació de resultats sobre contingut real.
La ISO 17100 és la norma internacional per als serveis de traducció. Estableix requisits de competència i qualificació per a traductors, revisors i gestors de projecte, exigeix que cada traducció la revisi una segona persona confrontant-la amb l'original i defineix el procés i els registres des de la consulta fins als comentaris del client.
És un bon primer filtre, no una resposta completa. No mostra si els lingüistes coneixen els vostres productes, com es gestionen la vostra terminologia i la vostra memòria ni si els resultats es mantenen constants al llarg del temps. Combineu-la amb preguntes per escrit i una prova amb els vostres propis continguts.
No. L'ús de la traducció automàtica en brut més postedició queda fora del seu abast i el cobreix una norma diferent, la ISO 18587. Si en el vostre projecte es fa servir traducció automàtica, pregunteu quin nivell de postedició s'aplica i si un segon lingüista revisa el resultat.
Normalment d'una a tres pàgines, prou per incloure terminologia específica, xifres i unitats, un advertiment de seguretat, una taula i remissions. Doneu a tots els proveïdors el mateix text i el mateix material de referència, i feu que algú que conegui el producte avaluï les mostres a cegues.
Classifiqueu cada error per categoria (exactitud, terminologia, llengua, estil, convencions locals, xifres, maquetació) i gravetat (crític, greu, lleu), doneu molt de pes als errors crítics i compteu els errors per pàgina o per cada mil paraules, per poder comparar els resultats i seguir-los en el temps.
En continguts sensibles, sí. Les memòries poden contenir text sense revisar, alineat o obsolet, així que els advertiments de seguretat, els documents regulats i qualsevol segment que marqui un lingüista mereixen una segona mirada, i les correccions han de tornar a la memòria.
Comproveu abans de triar
Si esteu triant un proveïdor de traducció, o revisant el que ja teniu, feu-nos les mateixes preguntes. Expliqueu-nos què traduïu i us respondrem per escrit; a més, traduirem una mostra dels vostres propis continguts perquè en pugueu jutjar el resultat.
Com us podem ajudar?
Expliqueu-nos què necessiteu i us respondrem amb les solucions adequades.