Subtítols per a persones sordes, subtítols tancats i subtítols: què necessiten els vídeos de la vostra empresa
Els subtítols per a persones sordes (SDH) i els subtítols tancats estan pensats per a qui no pot dependre de l’àudio: a més del diàleg, indiquen qui parla i els sons que aporten significat. Els subtítols traduïts només reflecteixen el diàleg, per a qui sent però no entén l’idioma. La majoria dels vídeos d’empresa necessiten una pista accessible per idioma. DEMA Solutions elabora subtítols i SDH en molts idiomes.
A qui s'adreça aquesta guia
Aquesta guia és per a qui encarrega els vídeos, no per a qui els mira: responsables de màrqueting i comunicació que publiquen llançaments de producte i vídeos corporatius, equips de recursos humans i formació que preparen programes d’acollida i cursos obligatoris, i responsables de producte que graven demostracions i tutorials. Tard o d’hora algú pregunta: subtítols, subtítols tancats o SDH? SRT o VTT? Incrustats o en un fitxer a part? Aquesta guia està escrita per a qui ha de demanar el fitxer correcte i mantenir-lo coherent en tots els idiomes.
Subtítols, subtítols tancats, subtítols oberts i SDH: les definicions
Els termes se solapen i no volen dir el mateix a Europa que a l’Amèrica del Nord. Aquestes són les definicions de treball que fan servir els professionals.
Els subtítols són el text en pantalla que reprodueix el diàleg, normalment en un altre idioma. Donen per fet que l’espectador sent la banda sonora: la música, el timbre, el canvi de to d’una veu. Serveixen per superar una barrera lingüística, i per això ometen tot el que no és parla.
Els subtítols tancats (closed captions, CC) reprodueixen la parla i els sons rellevants, i s’anomenen «tancats» perquè l’espectador els pot activar o desactivar. El terme prové de la televisió nord-americana, on anaven codificats en el senyal. Les pautes d’accessibilitat per al web defineixen els subtítols accessibles com una alternativa textual sincronitzada tant de la parla com de la informació sonora no verbal necessària per entendre el contingut.
Els subtítols oberts són sempre visibles perquè formen part de la imatge. Ningú no els pot desactivar, traduir ni amagar. Són habituals en els clips per a xarxes socials que es reprodueixen sense so.
L’SDH (Subtitles for the Deaf and Hard of Hearing), és a dir, la subtitulació per a persones sordes i amb discapacitat auditiva, conté la mateixa informació que els subtítols tancats (diàleg, identificació dels personatges, efectes sonors i música rellevant), però segueix les convencions de presentació dels subtítols. El format es va estendre amb el DVD i l’streaming, on un únic fitxer havia de servir alhora per a l’accessibilitat i la traducció. En català també se’n diu subtitulació per a persones sordes, o SPS.
Aleshores, què és l’SDH a la pràctica? Una pista d’accessibilitat per a qui no pot dependre de l’àudio, lliurada en el mateix format que els subtítols convencionals.
Subtítols tancats o subtítols per a persones sordes: què canvia realment
Per a una empresa que publica vídeos a internet, els subtítols tancats i l’SDH es diferencien menys per la finalitat que per la tradició i el format. Tots dos donen a qui no sent la banda sonora la mateixa informació que rep qui la sent.
Origen i format. Els subtítols tancats neixen de les normes de televisió i es poden col·locar a la pantalla, al costat de qui parla o lluny dels textos sobreimpresos. L’SDH es lliura com a fitxer de subtítols i es veu com uns subtítols normals, centrats a baix, amb l’estil del reproductor.
Idioma. Els subtítols tancats solen ser en el mateix idioma que l’àudio, perquè el seu objectiu és l’accés, no la traducció. L’SDH es pot fer en l’idioma original o en un idioma de destinació, i per això és l’opció natural per al vídeo corporatiu multilingüe: una pista SDH en alemany per a un vídeo de formació en català o en castellà és alhora traducció i accessibilitat.
Convencions. La tradició dels subtítols tancats descriu els sons entre claudàtors i anomena qui parla; algunes pautes europees d’SDH, com l’espanyola, recorren també a colors o posicions. Totes dues opcions funcionen si s’apliquen amb coherència.
Quan un proveïdor o una plataforma de vídeo us demani que trieu entre SDH i CC, pregunteu al vostre torn: el fitxer es reproduirà en un entorn de televisió o en un reproductor web, i cal traduir-lo? Per a un vídeo web en diversos idiomes, la resposta sol ser una pista de tipus SDH per idioma, ben etiquetada al reproductor.
Què afegeixen els subtítols per a persones sordes: parlants, sons i música
La diferència entre un fitxer de subtítols traduïts i una pista accessible és en la informació que un espectador oient rep del so sense adonar-se’n.
Identificar qui parla és imprescindible quan la persona és fora de pla o n’hi intervenen diverses. Una espectadora sorda no pot saber si una instrucció la dona el formador o la responsable de seguretat que apareix al pla següent si el subtítol no ho indica.
Els efectes sonors importen quan canvien el significat. En un vídeo de producte, el clic que confirma que una peça ha quedat bloquejada, l’alarma que assenyala una avaria o el xiulet de final de cicle són informació, no decoració. Una pista SDH els descriu breument en el moment en què es produeixen.
La música i el to importen quan creen el context, i un bon SDH només els descriu quan són rellevants, perquè descriure cada acord fa que el text sigui més difícil de llegir.
Tot això exigeix criteri per decidir quins sons importen i com descriure’ls amb poques paraules, i aquest criteri s’ha d’aplicar de nou en cada idioma. Per això DEMA tracta la subtitulació per a persones sordes i amb discapacitat auditiva com un servei propi, amb convencions acordades amb el client abans de començar.
Subtítols o subtítols tancats: què necessita el vostre públic
La decisió és més senzilla si es parteix de qui veurà el vídeo i en quines condicions.
Si el vostre públic sent però parla un altre idioma, per exemple distribuïdors italians davant de la presentació d’un producte català, n’hi ha prou amb els subtítols traduïts. Si el vídeo és intern i està en l’idioma del públic, els subtítols accessibles en l’idioma original l’obren als companys sords o amb discapacitat auditiva. Si el vídeo és públic o arriba a diversos països, el més segur és una pista accessible en cada idioma.
Per tant, rarament es tracta de triar una cosa o l’altra. Moltes empreses opten per SDH en l’idioma original, SDH o subtítols en cada idioma de destinació i subtítols incrustats per als clips de xarxes socials, una decisió que es pren una vegada com a norma interna i no vídeo a vídeo.
Normes i pautes: WCAG, EN 301 549 i la norma UNE 153010
Cap llei europea no fixa l’aspecte que ha de tenir un subtítol, però hi ha referències clares.
WCAG. Les Pautes d’accessibilitat per al contingut web, en les versions 2.1 i 2.2, contenen els criteris amb què s’avalua la majoria dels continguts. El criteri de conformitat 1.2.2 Subtítols (enregistrats), de nivell A, exigeix subtítols per a tot el contingut d’àudio enregistrat dels mitjans sincronitzats, tret que el vídeo sigui en si mateix una alternativa a un text clarament identificada com a tal. El criteri 1.2.4 Subtítols (en directe), de nivell AA, ho estén als continguts en directe, com els seminaris web i les retransmissions. Els criteris d’audiodescripció, 1.2.3 i 1.2.5, responen a la necessitat contrària: fer accessible la informació visual a qui no hi veu. Com que les WCAG inclouen l’àudio no verbal en els subtítols, un fitxer només amb diàlegs no compleix el criteri.
EN 301 549. La norma europea sobre requisits d’accessibilitat dels productes i serveis TIC, adoptada a Espanya com a UNE-EN 301 549, incorpora les WCAG 2.1 de nivell AA per als continguts web i hi afegeix requisits per a la tecnologia que reprodueix vídeo: mostrar els subtítols, mantenir-los sincronitzats, conservar-los quan el contingut es converteix i oferir controls per activar-los. És la referència de la normativa sobre l’accessibilitat dels llocs web del sector públic i el criteri que moltes empreses apliquen a la pràctica.
La norma UNE 153010. Espanya és un dels pocs països amb una norma específica: la UNE 153010, la norma de subtitulació per a persones sordes i persones amb discapacitat auditiva, en la versió del 2012, estableix requisits i recomanacions sobre la presentació dels subtítols, com el nombre de línies i la seva posició, el temps d’exposició, la identificació dels personatges i el tractament dels efectes sonors i la informació contextual. És la referència habitual de la subtitulació per a persones sordes a Espanya. Altres mercats tenen les seves pròpies pautes, de manera que, en un vídeo d’empresa, convé fixar quina convenció segueix cada idioma i aplicar-la amb coherència.
Formats: SRT, WebVTT i subtítols incrustats
El format determina on es poden reproduir els subtítols i quanta informació SDH arriba a l’espectador.
SRT és el fitxer de subtítols més senzill i més acceptat: blocs numerats, temps d’entrada i de sortida, i text. L’admeten gairebé tots els reproductors i plataformes de vídeo. El seu punt feble és la presentació: la posició i els estils no s’admeten de manera fiable, de manera que la identificació dels parlants i els sons han d’anar dins del text, i els colors d’identificació que recomana la norma espanyola es poden perdre.
WebVTT és el format del W3C per al vídeo web, que els reproductors HTML5 llegeixen de manera nativa. Admet posició, estils bàsics i etiquetes que indiquen qui parla. En una pàgina HTML, la pista es pot declarar com a «subtitles» o «captions»: etiquetar un fitxer SDH com a captions, amb el codi d’idioma correcte, ajuda molt a qui fa servir tecnologies de suport.
Els subtítols incrustats (oberts) formen part de la imatge. Funcionen a qualsevol lloc, cosa que els fa útils per a clips de xarxes socials que es reprodueixen sense so, però no es poden desactivar ni ampliar, les tecnologies de suport no els poden llegir i cada idioma necessita el seu propi fitxer de vídeo. Per a les biblioteques de vídeos de formació i de producte, els fitxers separats són la millor opció.
Velocitat de lectura, longitud de línia i segmentació
Un subtítol correcte que dura massa poc a la pantalla falla a l’espectador igual que un d’erroni. Per això les pautes professionals limiten quant text apareix i durant quant de temps.
La majoria de les pautes admeten dues línies per subtítol i, aproximadament, entre 37 i 42 caràcters per línia, segons l’idioma i la pantalla. La velocitat de lectura se sol expressar en caràcters per segon i, per a un públic adult, les recomanacions habituals se situen més o menys entre 12 i 17 caràcters per segon, amb valors més baixos per al públic infantil i per a una part del públic sord. Cada subtítol ha de romandre a la pantalla el temps suficient per llegir-lo, evitar en la mesura del possible els canvis de pla i dividir les línies per punts naturals de la frase.
Per això els subtítols gairebé mai no reprodueixen cada paraula: el subtitulador condensa i conserva el significat, la terminologia i el to. En l’SDH la pressió és més gran, perquè les descripcions sonores i la identificació dels parlants competeixen pel mateix espai. Una transcripció literal no és un fitxer de subtítols.
Subtítols multilingües i SDH en diversos idiomes
Quan una biblioteca de vídeos s’internacionalitza, cada idioma nou és una pista nova i cada canvi al vídeo les afecta totes.
Partiu d’un original net. Uns subtítols correctes en l’idioma d’origen són la millor base per traduir; una transcripció automàtica sense revisar arrossega cada error a cada idioma. Sovint els temps de l’original es fan servir com a plantilla, perquè tots els idiomes comparteixin la mateixa segmentació, amb petits ajustos on calgui.
Manteniu la terminologia coherent. Els noms de producte, les etiquetes de la interfície i els termes tècnics han de coincidir amb els del manual, el web i el software. Si el subtítol anomena un botó d’una manera i la pantalla el mostra d’una altra, l’espectador ho nota. La mateixa gestió terminològica centralitzada que manté coherents els continguts tècnics s’aplica als subtítols, i les demostracions que mostren una interfície es beneficien del mateix glossari que la traducció de software per a HMI i màquines.
Adapteu les descripcions sonores. Les convencions de l’SDH canvien d’un país a un altre, de manera que els sons i la identificació dels parlants s’han d’adaptar a les convencions del mercat de destinació, no traduir-se paraula per paraula.
Subtítols automàtics amb IA o subtitulació professional
Els subtítols automàtics ja són integrats a gairebé totes les plataformes de vídeo. Per a un esborrany o una gravació interna són útils; per a un vídeo d’empresa publicat tenen punts febles previsibles. On és el límit entre la subtitulació de mitjans amb IA i la subtitulació professional, i què canvia en el pressupost, ho analitzem en un altre article.
Els errors es concentren allà on fan més mal: noms de producte, termes tècnics, xifres i veus superposades. A més, rarament identifiquen qui parla o descriuen els sons, i la traducció automàtica que en parteix n’hereta tots els errors. Assistents generals com ChatGPT poden ajudar a reformular o condensar un text, però no veuen el vídeo, no comproven els temps i no coneixen la vostra terminologia.
L’enfocament que funciona per a la majoria de les empreses és híbrid: transcripció automàtica com a punt de partida i, després, un subtitulador qualificat que corregeix el text, hi afegeix els parlants i els sons, el condensa per a la velocitat de lectura i revisa el resultat al vídeo. Les orientacions sobre accessibilitat solen considerar insuficients els subtítols automàtics sense revisar, perquè un subtítol que només és correcte en bona part no és un equivalent. Expliquem com combinem la intel·ligència artificial amb la revisió humana a l’article sobre com fem servir la intel·ligència artificial a la pràctica.
La Llei europea d'accessibilitat, en breu
La Llei europea d’accessibilitat (European Accessibility Act), la Directiva (UE) 2019/882, transposada a Espanya per la Llei 11/2023, s’aplica des del 28 de juny de 2025 a determinats productes i serveis per a consumidors, entre els quals hi ha el comerç electrònic, els serveis bancaris, els llibres electrònics, el transport de viatgers i els serveis d’accés a mitjans audiovisuals. En els serveis inclosos, els llocs web i les aplicacions han de ser perceptibles, cosa que a la pràctica vol dir subtítols per als vídeos enregistrats publicats després d’aquesta data.
Moltes empreses que produeixen vídeos de formació o B2B no hi estan incloses directament, però els seus clients o els seus canals de venda a consumidors sí que hi poden estar. La nostra guia sobre la Llei europea d’accessibilitat explica a qui s’aplica. Els manuals i els informes que es publiquen al costat dels vídeos plantegen les mateixes preguntes, i la guia sobre documents PDF accessibles cobreix aquesta part.
Vídeos de formació, de producte i de màrqueting: què necessita cadascun
Cada tipus de vídeo posa l’accent en un aspecte diferent, i una norma interna ho hauria de tenir en compte.
Formació i e-learning. Els empleats han d’entendre el contingut, de manera que el més sensat és SDH en l’idioma original i SDH o subtítols en cada idioma de la plantilla. L’exactitud de les instruccions importa més que l’estil, i la formació en seguretat no hauria de dependre mai de subtítols automàtics sense revisar.
Vídeos de producte i tutorials. Són a les pàgines de producte, als portals d’assistència i de vegades dins del mateix software. Els seus subtítols han de fer servir els noms que apareixen al producte i al manual d’instruccions, i senyals com les alarmes o els xiulets de confirmació solen ser informació essencial. Els fitxers WebVTT separats permeten reutilitzar el vídeo en diversos idiomes i encaixen en el procés de traducció i localització de software quan els tutorials es publiquen amb cada actualització.
Vídeos de màrqueting i de marca. Aquí el to, el ritme i la veu de la marca importen tant com l’exactitud, i gran part del públic mira els vídeos sense so. Una combinació freqüent són els subtítols incrustats per a les versions curtes de xarxes socials i les pistes activables al web i a les plataformes de vídeo. Els eslògans i els missatges de campanya poden requerir una adaptació més que no pas una traducció, que és el terreny de les traduccions de màrqueting.
Com preparar l'encàrrec per al proveïdor
La majoria dels problemes comencen amb un encàrrec que només diu «subtítols en quatre idiomes». Un encàrrec breu però complet estalvia diverses rondes de correccions.
- Públic i finalitat: només traducció, accessibilitat o totes dues, i per a quins idiomes.
- Lliurable: SDH, subtítols tancats o subtítols traduïts, amb les convencions d’identificació de parlants i sons de cada idioma (per exemple, la UNE 153010 per als vídeos destinats a Espanya).
- Format i plataforma: SRT, WebVTT o un format de televisió, versions incrustades si calen i on es publicarà cada fitxer.
- Material de partida: vídeo definitiu (no un premuntatge), guió o transcripció si n’hi ha, textos en pantalla que s’hagin de traduir i el vostre glossari de noms de producte i termes.
- Revisió: qui aprova la terminologia a la vostra empresa i si voleu una revisió dels subtítols al vídeo abans del lliurament.
Pregunteu també al proveïdor qui revisa els fitxers en el context del vídeo i com es gestionarà un nou muntatge. Les preguntes més generals de la nostra guia sobre el control de qualitat en la traducció també serveixen aquí.
Com elabora DEMA Solutions els subtítols i l'SDH
El nostre servei de subtitulació i traducció de subtítols es basa en tres passos: transcripció de l’àudio original, traducció o adaptació per part d’un lingüista qualificat, i segmentació i sincronització amb la parla, els canvis de pla i el ritme de lectura. Al voltant d’aquest nucli, els projectes poden incloure la revisió en el context del vídeo, subtítols tancats, SDH i el lliurament com a fitxers separats o incrustats al vídeo.
Per a l’SDH, transcrivim tot l’àudio i acordem amb vosaltres, abans de començar, les convencions d’identificació de parlants, descripcions sonores, música i format; després adaptem el diàleg i la informació sonora per a cada idioma. La pista SDH es revisa en context i, quan escau, col·laborem amb associacions que donen suport a les persones sordes i amb discapacitat auditiva per comprovar-ne l’accessibilitat i la llegibilitat. La traducció segueix el nostre procés certificat ISO 17100, a càrrec dels nostres equips a Itàlia, Sèrbia i Espanya, i el vostre glossari manté els noms de producte i els termes coherents amb la resta dels vostres continguts.
A més, l’SDH pot formar part d’un programa d’accessibilitat més ampli, juntament amb PDF accessibles, llenguatge planer i lectura fàcil, que reunim en els nostres serveis d’accessibilitat i llenguatge inclusiu.
Preguntes freqüents
Tots dos fan accessibles la parla i els sons rellevants a qui no sent la banda sonora. Els subtítols tancats provenen de la tradició televisiva, solen ser en l'idioma original i es poden col·locar a la pantalla. L'SDH es lliura com a fitxer de subtítols, es veu com uns subtítols normals i pot ser en l'idioma original o traduït.
Són les sigles en anglès de subtítols per a persones sordes i amb discapacitat auditiva. A més del diàleg, identifiquen qui parla quan no és evident i descriuen els efectes sonors i la música rellevants per entendre el vídeo.
És la norma espanyola sobre subtitulació per a persones sordes i persones amb discapacitat auditiva, en la versió del 2012. Estableix requisits i recomanacions sobre la presentació dels subtítols, els temps, la identificació dels personatges i el tractament dels sons.
El criteri 1.2.2 Subtítols (enregistrats), de nivell A, i el criteri 1.2.4 Subtítols (en directe), de nivell AA. Tots dos figuren a les WCAG 2.1 i 2.2 i, a través de l'EN 301 549, a la referència europea d'accessibilitat.
SRT és el format més acceptat i funciona a gairebé totes les plataformes. WebVTT és l'estàndard web, admet posició i identificació de parlants i es pot etiquetar com a captions als reproductors HTML. Comproveu quins formats accepta la vostra plataforma; moltes empreses conserven tots dos.
Com a esborrany, sí. Per a un vídeo publicat els ha de corregir una persona, perquè solen equivocar-se en noms, termes i xifres i rarament identifiquen qui parla o descriuen els sons.
Només en clips breus per a plataformes on es reprodueixen sense so. Els subtítols incrustats no es poden desactivar ni ampliar, les tecnologies de suport no els poden llegir i cada idioma necessita un vídeo diferent.
Feu accessibles els vostres vídeos en tots els idiomes
Si esteu preparant vídeos de formació, de producte o de màrqueting per a diversos mercats, indiqueu-nos quins vídeos, idiomes i plataformes necessiteu. Us recomanarem la combinació adequada d’SDH, subtítols tancats i subtítols i organitzarem la feina segons el vostre calendari de publicació.
Com us podem ajudar?
Expliqueu-nos què necessiteu i us respondrem amb les solucions adequades.