Llei europea d'accessibilitat: s'aplica als documents de la vostra empresa?
La llei europea d’accessibilitat, transposada a Espanya per la Llei 11/2023, afecta productes i serveis concrets per a consumidors, no totes les empreses. Si fabriqueu o veneu ordinadors, telèfons intel·ligents, terminals de pagament o d’expedició de bitllets, lectors electrònics, o presteu a consumidors serveis bancaris, de comerç electrònic, de llibres electrònics, de telecomunicacions o de transport de viatgers, les vostres instruccions, la informació de producte, els webs i els PDF han de ser accessibles. DEMA Solutions us ajuda a fer-los accessibles en cada idioma.
A qui s'adreça aquesta guia
Aquest article és per a qui ha de convertir una norma en una llista de documents per corregir: responsables de compliment normatiu, de qualitat i de documentació tècnica, product managers i equips de màrqueting i web de fabricants, comerç electrònic, banca i assegurances, editorials i transport. La pregunta de partida sol ser senzilla: «Això ens afecta?» Mereix una resposta honesta, perquè la norma és més limitada del que suggereixen molts resums. El text de la Directiva (UE) 2019/882 és prou breu perquè hi comproveu vosaltres mateixos qualsevol punt. Aquesta guia és informació general, no assessorament jurídic.
Què és l'European Accessibility Act i des de quan s'aplica
L’European Accessibility Act (EAA), o Acta Europea d’Accessibilitat, és la Directiva (UE) 2019/882 sobre els requisits d’accessibilitat dels productes i els serveis. Els estats membres l’havien de transposar abans del 28 de juny de 2022, i les normes nacionals s’apliquen des del 28 de juny de 2025. Des d’aleshores, els productes inclosos que s’introdueixen al mercat de la UE i els serveis inclosos que es presten a consumidors han de complir els requisits d’accessibilitat de l’annex I de la Directiva.
L’objectiu és una base comuna europea que estén les obligacions d’accessibilitat a les empreses privades per a una llista definida de productes i serveis d’ús quotidià. Com que és una directiva, arriba a les empreses a través de lleis nacionals: a Espanya, la Llei 11/2023, de 8 de maig; a Itàlia, el Decret legislatiu 82/2022; a Alemanya, la Barrierefreiheitsstärkungsgesetz. El contingut essencial és el mateix; canvien les autoritats i les sancions.
Qui hi està obligat: productes, serveis i operadors econòmics
La norma funciona amb una llista tancada. L’article 2 indica els productes i serveis inclosos: si els vostres no hi figuren, la llei no s’hi aplica, per bona idea que sigui l’accessibilitat.
- Productes introduïts al mercat després del 28 de juny de 2025: sistemes de maquinari informàtic d’ús general per a consumidors i els seus sistemes operatius; terminals d’autoservei com ara terminals de pagament, caixers automàtics, màquines expenedores de bitllets, màquines de facturació i terminals interactius d’informació; equips terminals de consum amb capacitat informàtica interactiva utilitzats per a serveis de comunicacions electròniques o per accedir a serveis de comunicació audiovisual, com ara telèfons intel·ligents, tauletes i televisors intel·ligents; i lectors electrònics.
- Serveis prestats a consumidors després del 28 de juny de 2025: serveis de comunicacions electròniques; serveis que donen accés a serveis de comunicació audiovisual; llocs web, aplicacions, bitllets electrònics, informació de viatge i terminals d’autoservei del transport de viatgers aeri, en autobús, ferroviari i per vies navegables; serveis bancaris per a consumidors; llibres electrònics i programari dedicat; i comerç electrònic.
Les obligacions es reparteixen entre els operadors econòmics: fabricant, representant autoritzat, importador, distribuïdor i prestador de serveis. El fabricant dissenya el producte d’acord amb els requisits, elabora la documentació tècnica, emet la declaració UE de conformitat, col·loca el marcatge CE i facilita instruccions i informació de seguretat en una llengua fàcilment comprensible per als consumidors i altres usuaris finals, determinada per l’estat membre. Importadors i distribuïdors ho comproven abans de vendre, de manera que la manca d’instruccions accessibles pot bloquejar un enviament. El prestador de serveis respon de l’accessibilitat del seu servei i de la informació que en dona, encara que una part, com ara una aplicació, provingui de tercers.
Requisits de la llei europea d'accessibilitat per a documents i informació
Moltes anàlisis se centren en els webs, però bona part dels requisits de l’annex I tracta d’informació: què es diu a l’usuari, de quina forma i si realment ho pot percebre i comprendre.
Informació al mateix producte. L’etiquetatge, les instruccions i les advertències del producte han d’estar disponibles per més d’un canal sensorial, ser comprensibles i perceptibles, i fer servir fonts de mida i forma adequades, amb prou contrast i un espaiat ajustable.
Instruccions fora del producte. Les instruccions d’ús facilitades per altres mitjans, com ara un web, han d’estar a disposició del públic quan el producte s’introdueix al mercat, en formats de text que permetin generar formats alternatius de suport, amb una presentació alternativa del contingut no textual, i han de descriure la interfície, les funcions d’accessibilitat i la interacció amb dispositius de suport. Un manual publicat com a PDF escanejat, només amb imatges, ja no serveix per a un producte inclòs.
Informació sobre un servei. El prestador ha d’explicar com funciona el servei i, quan s’hi fan servir productes, la relació que hi té i les seves característiques d’accessibilitat, amb els mateixos principis. Segons l’article 13 i l’annex V de la Directiva, també ha de descriure com compleix el servei els requisits, en les condicions generals o en un document equivalent, per escrit i oralment i de manera accessible.
Webs, aplicacions i els documents que contenen. Els llocs web, les aplicacions en línia relacionades i els serveis per a dispositius mòbils han de ser perceptibles, operables, comprensibles i robustos. Els PDF, formularis i fitxers ofimàtics d’un web inclòs en formen part: una fitxa de producte en una botiga en línia o el resum d’una pòlissa en un portal bancari han de funcionar amb un lector de pantalla, no només veure’s bé.
Requisits sectorials. En els serveis bancaris per a consumidors, la informació no ha de superar el nivell de complexitat B2 (intermedi alt) del Marc europeu comú de referència per a les llengües del Consell d’Europa, a la pràctica una obligació de llenguatge planer escrita a la llei. Els llibres electrònics han de mantenir una navegació, una estructura i un ordre de lectura que les tecnologies de suport puguin utilitzar. Per traduir aquest nivell B2 en decisions de redacció convé saber quan n’hi ha prou amb el llenguatge planer i quan cal una versió en lectura fàcil.
La norma descriu resultats, no tècniques. Per convertir-los en comprovacions, la majoria de les organitzacions fan servir la norma europea EN 301 549, que incorpora les WCAG 2.1 nivell AA, juntament amb PDF/UA (ISO 14289) per als fitxers PDF.
Vídeos, subtítols i subtitulació per a persones sordes
El vídeo és el que els equips de documentació obliden amb més facilitat. Tutorials, vídeos de benvinguda d’una aplicació bancària i clips d’instal·lació en una botiga en línia formen part d’un servei inclòs i necessiten subtítols, tal com preveuen els criteris WCAG de l’EN 301 549. Els vídeos enregistrats publicats abans del 28 de juny de 2025 en queden exclosos, de manera que l’obligació afecta el contingut nou i actualitzat. En els serveis de comunicació audiovisual, els serveis d’accés com la subtitulació per a persones sordes s’han de transmetre, a més, íntegrament i amb una qualitat adequada. Si publiqueu vídeos en diversos idiomes, planifiqueu la subtitulació per a persones sordes i amb discapacitat auditiva (SPS) juntament amb les versions traduïdes, perquè indica també qui parla i els sons rellevants que una pista de subtítols traduïts omet. Quina pista necessita cada vídeo, amb les normes i els formats corresponents, ho desenvolupa la nostra guia sobre subtitulació per a sords i subtítols tancats.
S'aplica l'European Accessibility Act a les empreses B2B?
Sobre l’European Accessibility Act en B2B circulen respostes contradictòries, així que convé precisar-ho. La norma gira al voltant del consumidor: la llista de productes parla d’equips de consum, la de serveis parla de serveis prestats a consumidors, i la Directiva defineix el consumidor com la persona física que actua amb finalitats alienes a la seva activitat comercial, empresarial, artesanal o professional.
Per això, un fabricant de maquinària industrial que ven només a altres empreses queda, en general, fora de la llei europea d’accessibilitat. Una línia d’envasament, un centre de mecanitzat CNC o una refredadora industrial no són a la llista, i el seu manual no queda subjecte a la norma pel fet de ser un PDF. Per a aquesta maquinària compten les normes de seguretat de producte, en particular el Reglament (UE) 2023/1230 relatiu a les màquines i les seves regles sobre instruccions traduïdes, aplicable a partir del 20 de gener de 2027.
El panorama canvia en tres situacions. Primer, alguns productes venuts entre empreses hi són inclosos perquè els fan servir consumidors: terminals de pagament, caixers, màquines de bitllets i quioscos de facturació es venen a bancs, comerços i aeroports, però figuren a la llista, de manera que les seves instruccions i interfícies han de complir. Segon, una empresa B2B també pot vendre a particulars, per exemple amb una botiga en línia de recanvis o accessoris, que és un servei de comerç electrònic. Tercer, els clients obligats, com ara bancs o operadors de transport, solen exigir als seus proveïdors components, documentació i continguts accessibles, i els compradors públics demanen accessibilitat a les licitacions segons les seves pròpies normes de contractació.
Per tant, comproveu els vostres productes amb l’article 2, si algun canal ven a consumidors i què demanen els contractes dels vostres clients. Si les tres respostes són negatives, la norma no és la vostra prioritat, tot i que els documents accessibles continuen sent una bona pràctica.
Exempcions i límits: microempreses, càrrega desproporcionada i continguts anteriors
Les microempreses que presten serveis n’estan exemptes. Una microempresa ocupa menys de 10 persones i té un volum de negoci anual o un balanç general anual que no supera els 2 milions d’euros. Si presta un servei inclòs, per exemple una petita botiga en línia, no ha de complir els requisits d’accessibilitat d’aquest servei. Les microempreses que fabriquen o venen productes inclosos no n’estan exemptes, tot i que no han de documentar l’avaluació de càrrega desproporcionada i reben orientacions de la Comissió i dels estats membres.
Càrrega desproporcionada i modificació fonamental. Segons l’article 14, un operador econòmic pot al·legar que un requisit concret modificaria de manera fonamental el producte o el servei o li imposaria una càrrega desproporcionada. No és una exempció general: l’avaluació ha de seguir els criteris de l’annex VI i s’ha de documentar, i en el cas dels productes cal informar-ne l’autoritat de vigilància del mercat. El cost per si sol, sense aquesta avaluació, no eximeix.
Continguts publicats abans de la data límit. En webs i aplicacions, la Directiva exclou els continguts multimèdia enregistrats i els formats de fitxer ofimàtics publicats abans del 28 de juny de 2025, els continguts de tercers que l’empresa no finança, no desenvolupa ni controla, i els fitxers que no s’actualitzen després d’aquesta data. Un PDF antic que continua intacte en un arxiu es pot quedar com està; un PDF que reviseu o torneu a publicar avui és contingut nou.
Les lleis nacionals: Espanya, Itàlia i Alemanya
Espanya. La Llei 11/2023, de 8 de maig, transposa la Directiva amb el mateix àmbit de productes i serveis i la mateixa data del 28 de juny de 2025, i s’aplica igualment a Catalunya. Les seves regles d’accessibilitat s’integren en el marc espanyol sobre els drets de les persones amb discapacitat, que també regula la inspecció i les sancions. Si cerqueu la Llei 11/2023, tingueu en compte que hi ha una llei autonòmica d’Aragó amb el mateix número i un contingut diferent.
Itàlia. La Directiva es va transposar amb el Decret legislatiu de 27 de maig de 2022, núm. 82. L’AgID, l’organisme públic italià per a la digitalització, supervisa els serveis inclosos, i els productes queden subjectes a la vigilància del mercat. És una norma diferent de la Legge Stanca, que regula l’accessibilitat dels webs i les aplicacions de les administracions públiques i d’algunes grans empreses privades.
Alemanya. La Barrierefreiheitsstärkungsgesetz (BFSG) i el seu reglament de desplegament transposen la Directiva. Eximeix les microempreses que presten serveis, preveu multes de fins a 100.000 euros per a les infraccions més greus i permet als serveis fer servir productes que ja estan en ús fins al 27 de juny de 2030. Per als terminals d’autoservei ja instal·lats, Alemanya va fixar un màxim de quinze anys des de la posada en servei, menys dels vint que permet la Directiva.
Terminis, períodes transitoris i sancions
Des del 28 de juny de 2025, els nous productes inclosos han de complir quan s’introdueixen al mercat, i els serveis inclosos quan es presten. Els prestadors poden continuar fent servir fins al 28 de juny de 2030 els productes que utilitzaven legalment abans d’aquesta data; els contractes de serveis subscrits abans poden continuar sense canvis fins que vencin, durant un màxim de cinc anys; i els estats membres poden permetre que els terminals d’autoservei existents continuïn en ús fins a vint anys després de la posada en servei. Aquests períodes afecten el maquinari amb què es presta un servei, no la seva documentació: les noves instruccions, els continguts web i els PDF ja estan subjectes als requisits.
L’article 30 exigeix sancions efectives, proporcionades i dissuasives, la quantia de les quals varia segons el país, i les autoritats poden exigir mesures correctores o la retirada de productes no conformes. Per a la majoria de les empreses, el risc pràctic no és tant la multa com un producte bloquejat, una licitació perduda o un client que no pot fer servir allò que veneu.
Llei europea d'accessibilitat i PDF: què necessita un document accessible
La norma no esmenta els PDF, però qualsevol PDF amb informació sobre un producte o servei inclòs ha de complir els mateixos principis: una estructura etiquetada amb les funcions correctes per a títols, llistes i taules; un ordre de lectura que coincideixi amb el visual; text alternatiu per a imatges i esquemes; l’idioma del document definit; enllaços i marcadors significatius; prou contrast; i uns paràmetres de seguretat que no bloquegin les tecnologies de suport. Portar aquests principis a manuals i catàlegs traduïts té els seus propis paranys, que tractem a la guia sobre documents accessibles en PDF per a equips de documentació.
Res d’això no es veu a la pàgina impresa, i per això documents perfectes a la vista sovint no superen una comprovació d’accessibilitat. Un PDF exportat sense tenir cura dels estils ni de les etiquetes sol necessitar una remediació del PDF conforme a PDF/UA abans de funcionar amb un lector de pantalla. En la documentació multilingüe, cada versió és un fitxer diferent amb les seves pròpies etiquetes, el seu ordre de lectura i el seu idioma, i un esquema traduït pot perdre el text alternatiu: l’accessibilitat s’ha de comprovar en el fitxer final de cada idioma.
Un camí pràctic de compliment per als vostres documents
Les empreses que ho resolen bé ho tracten com un projecte de documentació en sis etapes.
Delimiteu l’àmbit abans de tocar cap fitxer. Compareu cada producte i servei amb l’article 2 i anoteu, per a cada element inclòs, els països on es ven i la llei aplicable.
Feu un inventari de documents. Per a cada element inclòs, enumereu el que rep l’usuari: etiquetes i advertències, instruccions, guies ràpides, fitxes de producte, condicions generals, la informació d’accessibilitat de l’annex V, cartes a clients, llibres electrònics, formularis i vídeos, amb el format, els fitxers font i els idiomes.
Prioritzeu segons l’impacte i la freqüència de canvi. Comenceu pel que cal per fer servir el producte o el servei amb seguretat i continueu amb els documents que canvien sovint. El contingut nou i revisat ha de complir des del primer dia, així que corregiu el procés de producció abans que l’arxiu històric.
Corregiu la font, no només el resultat. El lloc més econòmic per construir l’accessibilitat és el fitxer font: estils de títol correctes, taules reals, textos alternatius escrits una vegada i traduïts amb la resta. El nostre article sobre autoedició multilingüe explica per què val la pena en cada idioma, i una guia d’estil per a la traducció fixa com es redacten els textos alternatius i els avisos en totes les versions.
Feu accessible també el llenguatge. Les instruccions han de ser comprensibles i alguns públics necessiten versions simplificades. Un text en llenguatge planer segons la ISO 24495-1 ajuda el públic general, mentre que les versions en lectura fàcil serveixen a persones amb discapacitat cognitiva o dificultats d’aprenentatge.
Comproveu, documenteu i repetiu. Verifiqueu cada fitxer en cada idioma amb els requisits acordats, conserveu-ne les evidències i integreu les comprovacions en el vostre procés de canvis perquè cada revisió sigui accessible en el moment de publicar-la. Mantenir la terminologia tècnica coherent entre idiomes i proveïdors evita que la interfície, el manual i el web anomenin de manera diferent la mateixa funció.
Què cal preguntar a un proveïdor
Unes quantes preguntes distingeixen el proveïdor que entén l’accessibilitat del que passa un verificador automàtic i us torna un informe. Pregunteu-li amb quines normes fa les comprovacions i quines evidències lliura; si corregeix els fitxers font o només el PDF final; com tracta els textos alternatius, les taules i l’ordre de lectura en les versions traduïdes; si una persona revisa el resultat amb tecnologies de suport; i com es mantenen al dia els fitxers accessibles quan s’actualitzen els vostres documents. Les preguntes més generals de la nostra guia sobre el control de qualitat de la traducció abans de triar proveïdor també hi són útils.
Com us ajuda DEMA Solutions a fer accessibles els vostres documents
Complir la llei europea d’accessibilitat en els documents rarament és un únic servei. Els nostres serveis d’accessibilitat i llenguatge inclusiu cobreixen les barreres de què s’ocupa la norma: remediació de PDF comprovada amb els requisits de PDF/UA i WCAG, versions en llenguatge planer i lectura fàcil, i subtitulació per a persones sordes i subtitulació multilingüe per als vostres vídeos.
Com que també traduïm i maquetem documentació, l’accessibilitat es pot integrar en la producció en lloc d’afegir-la després. El nostre equip intern de DTP treballa en els fitxers font originals i, en els projectes multilingües, les comprovacions d’accessibilitat es repeteixen en el fitxer final de cada idioma. La traducció segueix un procés certificat ISO 17100, amb un segon lingüista qualificat que revisa cada traducció, a càrrec dels nostres equips a Itàlia, Sèrbia i Espanya. Remediem i comprovem els documents segons els requisits que acordem amb vosaltres; si un producte o servei hi està jurídicament inclòs és una qüestió per al vostre assessor legal.
Preguntes freqüents
Els requisits són a l'annex I de la Directiva (UE) 2019/882. Els productes inclosos necessiten un etiquetatge, unes instruccions i unes advertències perceptibles, comprensibles i disponibles per més d'un canal sensorial. Els serveis inclosos necessiten informació accessible i webs, aplicacions i documents perceptibles, operables, comprensibles i robustos.
Els seus requisits d'accessibilitat per a productes i serveis s'apliquen des del 28 de juny de 2025. Els productes introduïts al mercat i els serveis prestats a consumidors després d'aquesta data han de complir, amb períodes transitoris per als productes que ja es feien servir per prestar serveis.
En general no, si l'empresa ven només a altres empreses productes que no figuren a l'article 2. Sí que s'aplica als fabricants B2B de productes inclosos, com ara terminals de pagament, caixers i màquines de bitllets, i a qualsevol empresa que presti a consumidors un servei inclòs, com el comerç electrònic.
Les microempreses amb menys de 10 treballadors i un volum de negoci o un balanç de fins a 2 milions d'euros n'estan exemptes pel que fa als serveis que presten. Les que fabriquen o venen productes inclosos han de complir igualment.
Sí, si contenen informació sobre un producte o servei inclòs o es publiquen en un web o una aplicació inclosos després del 28 de juny de 2025. En queden exclosos els fitxers ofimàtics publicats abans d'aquesta data i els continguts d'arxiu que ja no s'actualitzen.
Els vídeos enregistrats publicats en webs i aplicacions inclosos després del 28 de juny de 2025 haurien de tenir subtítols. La subtitulació per a persones sordes indica, a més, qui parla i els sons rellevants.
Cada estat membre fixa les seves sancions, que han de ser efectives, proporcionades i dissuasives. A Espanya s'aplica el règim d'infraccions i sancions en matèria de drets de les persones amb discapacitat; a Alemanya, la BFSG preveu fins a 100.000 euros en els casos més greus. Les autoritats també poden exigir mesures correctores o la retirada de productes.
Documents accessibles en cada idioma
Si els vostres productes o serveis estan inclosos en la llei europea d’accessibilitat, o els vostres clients us demanen documentació accessible, digueu-nos quins documents i idiomes voleu fer accessibles. Revisarem una mostra, us explicarem què cal canviar i planificarem la feina al voltant del vostre procés de publicació.
Com us podem ajudar?
Expliqueu-nos què necessiteu i us respondrem amb les solucions adequades.