Maquetació multilingüe: què passa amb els vostres documents després de la traducció
La maquetació multilingüe és la feina que torna a convertir el text traduït en documents acabats: compondre cada llengua en el disseny original, ajustar textos més llargs o més curts, gestionar altres alfabets, fonts i regles de tall de línia, i revisar cada pàgina abans de la impressió o la publicació. DEMA Solutions fa aquesta feina directament en els fitxers font, de manera que cada revisió costa menys i la vostra memòria de traducció es manté neta.
A qui s'adreça aquesta guia
Aquest article és per a les persones que aproven manuals, catàlegs, etiquetes i prospectes en quinze o vint llengües: responsables de documentació tècnica, redactors tècnics, responsables de localització i els equips de qualitat que els donen suport, normalment en fabricants de maquinària i equips complexos que creen els documents amb InDesign, FrameMaker, Word o una cadena de publicació XML.
El punt de partida és on acaba la traducció. Preparar els fitxers abans de traduir, per exemple convertir un PDF o un disseny antic en alguna cosa traduïble, és una feina diferent, que tractem a la nostra guia sobre la preparació de fitxers per a la traducció. Aquí la pregunta és què passa quan torna el text traduït i com fer que aquesta fase sigui previsible, verificable i més econòmica a cada revisió.
Què implica realment el DTP multilingüe
El DTP multilingüe no és disseny gràfic. Un dissenyador crea una maqueta; un especialista en DTP fa que aquesta maqueta funcioni en una altra llengua sense canviar el que diu el document ni la manera com s’ha d’utilitzar. És una feina que combina composició tipogràfica, enginyeria i correcció de proves, i se situa entre el traductor i la impremta o l’equip web.
A la pràctica, la maquetació de traduccions consisteix a importar la traducció aprovada als fitxers originals, recompondre el text, aplicar la configuració de llengua i les fonts correctes, ajustar taules i referències numerades, reconstruir referències creuades i índexs i exportar els formats de sortida necessaris. Cada pas pot fallar d’una manera que el lector detecta de seguida: una advertència partida entre dues pàgines, un mot compost alemany tallat al lloc equivocat, un número de peça dividit en dues línies.
La decisió més important és on es fa la feina. Una maqueta gestionada en els fitxers font nadius es pot actualitzar i reutilitzar durant anys; una maqueta retocada dins d’un PDF torna a començar de zero a cada revisió. Aquesta elecció determina el cost molt més que la tarifa per hora, com expliquem més endavant.
Expansió i contracció del text
Les traduccions poques vegades ocupen el mateix espai que l’original. Un text anglès traduït a l’alemany, el finès, el francès o l’italià sol allargar-se, de vegades molt en cadenes curtes com capçaleres de taula, etiquetes de botons i textos de referències, on una sola paraula anglesa pot convertir-se en un compost llarg o en una frase. El xinès, el japonès i el coreà necessiten menys caràcters, però sovint requereixen més interlineat i espais generosos per continuar sent llegibles. L’efecte no és mai uniforme: un paràgraf pot créixer poc mentre una etiqueta de dues paraules duplica la seva llargada.
Una bona composició multilingüe absorbeix tot això sense modificar el document. Les eines són conegudes: marcs que creixen amb el contingut, estils de paràgraf i de caràcter en lloc de format manual, ajustos controlats de l’espaiat entre lletres i entre paraules dins de límits acordats i, quan el disseny ho permet, petits canvis en l’amplada de les columnes o la mida de les imatges. El que un especialista en DTP no hauria de fer mai és reduir el cos de lletra en una llengua fins que deixi de llegir-se amb comoditat, ni retallar text perquè hi càpiga. En els continguts de seguretat i reglamentaris, la llegibilitat és un requisit, no una preferència.
La millor protecció comença abans: les maquetes amb marge per créixer i sense text incrustat a les imatges costen molt menys de localitzar, així que us convé implicar el vostre proveïdor de DTP quan redissenyeu una plantilla.
Fonts i alfabets: llatí, ciríl·lic, grec, CJK i escriptura de dreta a esquerra
Una font que funciona perfectament en anglès pot no contenir els caràcters que necessita una llengua de destinació. Les llengües de l’Europa central requereixen diacrítics com la ł i la ą del polonès o la ř i la ů del txec; el romanès necessita ș i ț amb coma inferior, no amb trenc; el búlgar, el rus, el serbi i l’ucraïnès necessiten l’alfabet ciríl·lic; el grec té el seu propi alfabet i els seus accents. Quan falta un glif, el programa de maquetació el substitueix per una altra font o mostra un requadre buit, i l’error passa fàcilment desapercebut a la pantalla si ningú dels qui revisen la pàgina coneix la llengua.
A més, les fonts corporatives tenen llicència, i aquesta llicència ha de permetre la incrustació en PDF. Per als alfabets que no cobreix la font de la vostra marca, trieu una sola vegada una família complementària que hi combini bé, feu-la aprovar i deixeu constància de l’elecció, perquè totes les llengües utilitzin la mateixa solució.
El xinès, el japonès i el coreà segueixen altres regles. Les línies es poden tallar gairebé a qualsevol punt, però certs caràcters no poden obrir ni tancar una línia; la puntuació és d’amplada completa; l’èmfasi no es marca amb cursiva; l’espaiat vertical és diferent. Les llengües que s’escriuen de dreta a esquerra, com l’àrab i l’hebreu, van més enllà: tota la pàgina s’emmiralla, amb el text, les columnes, les taules i sovint l’ordre de lectura de les imatges invertits, mentre que els números, els codis de peça i les paraules llatines incrustades continuen llegint-se d’esquerra a dreta dins del text. Les lletres àrabs canvien de forma segons la seva posició dins la paraula, de manera que un text enganxat en un motor de maquetació que no admet aquesta escriptura es descompon en lletres soltes. Treballar amb aquestes llengües requereix un entorn de maquetació ben configurat i algú capaç de llegir el resultat.
Salts de línia, partició de mots i regles tipogràfiques de cada llengua
Cada llengua té les seves convencions, i el programa de maquetació només les aplica si cada paràgraf està etiquetat amb la llengua correcta. Els diccionaris de partició són diferents: els compostos alemanys s’han de tallar en punts amb sentit, el neerlandès i les llengües escandinaves tenen les seves pròpies regles, i en algunes llengües és millor no partir mots als títols i a les advertències. La tipografia francesa posa un espai indivisible abans dels dos punts, el punt i coma i els signes d’interrogació i d’exclamació; l’espanyol obre les preguntes i les exclamacions amb signes invertits; les cometes canvien d’una llengua a l’altra. En grec, les paraules escrites en majúscules normalment perden els accents, i en turc la majúscula de la i és İ, de manera que un estil automàtic de «tot majúscules» pot generar text incorrecte si no té en compte la llengua. El tai no separa les paraules amb espais, així que els salts de línia depenen d’un diccionari i no dels espais.
Un manual que ignora aquestes regles resulta estrany per als seus usuaris i, en els continguts de seguretat, és més difícil de llegir. Els controls automàtics no detecten aquests errors, mentre que un lingüista natiu els veu a primer cop d’ull, i per això la revisió final s’ha de fer sobre les pàgines maquetades.
Taules, referències numerades i il·lustracions tècniques
Els documents tècnics estan plens d’elements que no s’adapten fàcilment a un text nou. Les taules de recanvis amb columnes estretes, les fitxes tècniques, els esquemes elèctrics i pneumàtics, les vistes explosionades amb referències numerades i les captures de pantalla de la interfície de la màquina contenen text que ha de continuar alineat amb els gràfics que l’envolten.
Les taules necessiten amplades de columna que suportin capçaleres més llargues sense partir números de peça ni unitats en diverses línies. Les referències convé mantenir-les com a text editable a la maqueta o en fitxers vectorials modificables; el text aplanat dins d’imatges s’ha de refer a mà en cada llengua i sovint acaba desalineat respecte del text principal. Per a les captures de la interfície, decidiu si voleu mostrar la interfície traduïda o l’original amb peus de figura traduïts, segons com es lliuri la màquina en aquell mercat, i apliqueu la mateixa decisió a tots els manuals.
Les unitats, els separadors decimals i els formats numèrics mereixen una comprovació pròpia. Un parell de serratge o una tolerància que perd un decimal en la maquetació és molt més greu que un defecte tipogràfic.
Senyals de seguretat i advertències
Les advertències són el punt on es creuen la maquetació i la responsabilitat. Els missatges de seguretat de la documentació tècnica solen seguir una estructura fixa: una paraula de senyalització, un símbol de perill, la descripció del perill, les seves conseqüències i com evitar-lo. Els símbols gràfics solen seguir la norma ISO 7010, i la sèrie ISO 3864 estableix els principis dels colors de seguretat i del disseny dels senyals. La versió traduïda ha de conservar intacta aquesta estructura: la paraula de senyalització amb el terme correcte i coherent en cada llengua, el símbol al costat del text que li correspon, l’advertència a la mateixa pàgina que el pas al qual es refereix, mai aïllada després d’un salt de pàgina.
En el cas de les màquines, el manual d’instruccions i la informació de seguretat que conté s’han de subministrar en la llengua o les llengües que exigeixi l’Estat membre on la màquina s’introdueix al mercat o es posa en servei, un principi que manté el Reglament (UE) 2023/1230 relatiu a les màquines quan s’apliqui a partir del 20 de gener de 2027. El nostre article sobre el que exigeix el nou reglament de màquines per a les instruccions traduïdes en recull els detalls. Per als equips de maquetació, la conclusió pràctica és senzilla: el contingut de seguretat s’ha de construir amb blocs aprovats i traduïts de manera coherent, i un especialista en DTP no hauria de modificar mai el text d’una advertència perquè hi càpiga.
Canvis en el nombre de pàgines, referències creuades i índexs
Quan el text creix, les pàgines es desplacen. Un manual de 200 pàgines en italià pot necessitar pàgines addicionals en alemany, i amb elles es mou tot el que fa referència a números de pàgina: el sumari, les remissions del tipus «consulteu la pàgina», la numeració de figures i taules, les capçaleres i els peus de pàgina i l’índex alfabètic. Si les referències creuades es van escriure com a text pla a l’original, cal localitzar-les i corregir-les a mà una per una en cada llengua. Si es van crear com a referències dinàmiques, el programa de maquetació les actualitza i la revisió de DTP passa a ser una comprovació en lloc d’una reparació.
La impressió afegeix restriccions: un quadernet cosit amb grapes al llom necessita un nombre de pàgines múltiple de quatre, i alguns manuals tenen un nombre de pàgines fixat per la impremta o per l’embalatge, de manera que les pàgines en blanc, els espaiats o un nombre de pàgines diferent per llengua s’han d’acordar per endavant.
Els índexs alfabètics són un detall petit però revelador. Els termes han de coincidir amb el text i ordenar-se segons les regles de cada llengua: en suec, å, ä i ö van al final de l’alfabet, i els índexs en ciríl·lic i en grec segueixen els seus propis alfabets. Un índex ordenat a l’anglesa en un manual suec demostra que ningú no el va revisar.
Maquetes regulades: etiquetes, prospectes i envasos
Alguns documents tenen un espai i unes regles de maquetació fixats per la normativa. Les etiquetes i les instruccions d’ús dels productes sanitaris han de ser llegibles i comprensibles per a l’usuari previst, tal com exigeix el Reglament sobre productes sanitaris. Les etiquetes de perill de les substàncies químiques d’acord amb el Reglament CLP tenen mides mínimes per a l’etiqueta i els seus pictogrames. Les etiquetes i els prospectes multilingües destinats a diversos països han d’incloure totes les llengües exigides en una àrea fixa, cosa que sovint obliga a trobar un equilibri acurat entre la llargada del text, el cos de lletra i el nombre de llengües per panell.
L’ordre de les llengües, el cos de lletra mínim, la posició dels símbols i els camps que no han de canviar mai, com els números de lot, els suports UDI o les dates, han de figurar en una especificació de maquetació aplicada a totes les llengües, perquè ningú no resolgui un problema d’espai reduint discretament el panell en hongarès.
Control de qualitat multilingüe: revisió lingüística sobre la maqueta
La qualitat de la maquetació només es pot comprovar a les pàgines acabades, per això un procés sòlid inclou dues revisions després de la composició.
La primera és una revisió tècnica de l’equip de DTP: cada pàgina es compara amb l’original per detectar text absent o desbordat, fonts, imatges, estils, referències creuades, numeració i unitats, i els fitxers de sortida es comproven amb l’especificació d’impressió o digital. La segona és la lectura de les pàgines maquetades, en el seu context, per part d’un lingüista qualificat, i és aquí on apareixen particions de mots incorrectes, cel·les de taula tallades, peus de figura fora de lloc i advertències aïllades.
Les correccions fetes en aquesta fase han de tornar a la memòria de traducció, no quedar-se només a la maqueta. Si un lingüista corregeix una frase directament al fitxer d’InDesign i la memòria no s’actualitza, la revisió següent retornarà la frase antiga sense corregir i algú tornarà a pagar per arreglar-la. Al nostre article sobre com comprovar la qualitat d’un proveïdor abans de contractar-lo trobareu les preguntes que convé fer sobre aquest pas.
Per què maquetar en els fitxers font manté neta la memòria i redueix els costos de revisió
Aquesta és la part de la maquetació multilingüe que el departament de compres poques vegades veu i la que més pesa al llarg de la vida d’un document. La vostra memòria de traducció reutilitza les frases aprovades a cada revisió, però només si aquestes frases són netes i completes.
Les dreceres de maquetació trenquen aquest mecanisme. Els salts de línia forçats, els guionets manuals i els espais afegits perquè el text hi càpiga acaben dins dels segments traduïts, de manera que la propera vegada que apareix la mateixa frase ja no coincideix exactament. El text repartit en marcs o cel·les de taula separats es converteix en fragments que el traductor ha de traduir sense context. Els canvis fets només a la maqueta o en un PDF no arriben mai a la memòria. Cadascun d’aquests problemes redueix la reutilització a la revisió següent, i menys reutilització vol dir tornar a pagar per text que ja s’havia aprovat. Per això ser propietaris de la vostra memòria de traducció, i mantenir-la neta, importa tant com la mateixa traducció.
Si la feina es fa bé, els números surten a favor vostre. A tall d’exemple il·lustratiu: si una revisió modifica deu pàgines d’un manual de dues-centes pàgines publicat en vint llengües, la traducció només hauria de cobrir el text modificat, amb tota la resta recuperada de la memòria, i la maquetació hauria d’afectar deu pàgines en vint llengües, no dues-centes. Això només és possible quan cada llengua existeix com a fitxer font mantingut, no com un PDF que cal reconstruir. Hi ha altres factors que influeixen en el cost de traduir un manual tècnic, des del volum de text nou fins a la coherència terminològica, però a llarg termini cap no pesa tant com aquest.
Sortides impreses i digitals
Avui la majoria dels documents tècnics tenen diverses sortides a partir d’un únic original: un PDF a punt per a la impremta, un PDF més lleuger per descarregar o per a un portal de documentació i, de vegades, fitxers per a distribuïdors que imprimeixen localment. Els PDF d’impressió necessiten fonts incrustades, imatges amb resolució d’impressió i la configuració de color acordada amb la vostra impremta. Els PDF digitals guanyen amb marcadors, enllaços que funcionen, text que es pot cercar i etiquetes d’accessibilitat amb la llengua correcta definida. Acordeu aquestes especificacions una sola vegada i per escrit, perquè la vintena llengua es produeixi exactament igual que la primera.
Gestionar versions en 20 llengües o més
La veritable dificultat de l’autoedició multilingüe no és un manual en una llengua, sinó desenes de documents en vint llengües, cadascun amb el seu propi historial de revisions. Sense disciplina, les versions lingüístiques es desalineen: un mercat rep una actualització i un altre no, i ningú no pot dir amb certesa quina edició alemanya correspon a quin original italià.
Alguns hàbits mantenen la situació sota control: cada llengua porta l’identificador de revisió i la data de l’original i es publica juntament amb ell; els lliuraments inclouen els fitxers font empaquetats, no només els PDF; els noms de fitxer segueixen una única convenció. Les decisions de terminologia i d’estil han de residir en referències compartides, i per això mantenir la terminologia coherent entre proveïdors i disposar d’una guia d’estil de traducció que cobreixi també les convencions de maquetació, com la manera d’escriure advertències, unitats i termes de la interfície, resulten tan rendibles en el DTP com en la traducció.
Un flux de treball de DTP multilingüe pas a pas
Els passos són senzills; l’important és no saltar-se’n cap.
Acordar primer sortides i regles. Confirmeu les llengües, les sortides per llengua, les fonts per a altres alfabets, el tractament de les captures de la interfície i qualsevol restricció reglamentària de maquetació. Una hora dedicada a això estalvia dies al final.
Importar i compondre. La traducció aprovada passa d’una memòria neta als fitxers originals, cada paràgraf rep la configuració de llengua correcta i l’especialista en DTP resol l’expansió, les taules, les referències i la configuració dels alfabets, tot mantenint les advertències al costat dels seus passos.
Reconstruir la navegació i comprovar. S’actualitzen les referències creuades, el sumari, la numeració i l’índex alfabètic, i després es revisa tècnicament cada pàgina amb l’original i amb l’especificació de sortida acordada.
Revisar sobre la maqueta i tancar el cercle. Un lingüista qualificat llegeix les pàgines acabades; les correccions s’incorporen tant a la maqueta com a la memòria de traducció. Després rebeu les sortides impreses i digitals i els fitxers font empaquetats, tots amb el mateix identificador de revisió.
Què cal preguntar a un proveïdor de DTP
Algunes preguntes directes ajuden. Treballeu amb els nostres fitxers font nadius i ens els retorneu empaquetats amb fonts i vincles? Com gestioneu altres alfabets i les llengües de dreta a esquerra, i qui revisa el resultat? Hi ha lingüistes que revisen les pàgines finals, i les seves correccions s’incorporen a la nostra memòria de traducció? Com eviteu que els salts de línia forçats i el format manual entrin als segments traduïts? Com pressuposteu una revisió que només canvia algunes pàgines? Les respostes us indicaran ràpidament si el proveïdor tracta la maquetació com a part d’un procés controlat o com una feina d’acabat puntual. Per a la part de traducció, convé plantejar preguntes equivalents sobre la revisió, la terminologia i la propietat de les memòries.
Com treballa DEMA Solutions la maquetació multilingüe
El nostre equip intern de DTP treballa amb els vostres fitxers nadius, tant si provenen d’InDesign, FrameMaker, Illustrator, Word, PowerPoint com d’altres formats de maquetació i gràfics, i us els retorna empaquetats i a punt per a la propera actualització. Quan només existeix un PDF, el mateix equip pot fer-lo primer editable, tal com s’explica a la nostra guia de preparació de fitxers. Com que els nostres especialistes en DTP treballen al costat dels nostres traductors, saben com es construeixen les memòries de traducció i mantenen els ajustos de maquetació fora dels segments traduïts.
La traducció segueix un procés certificat segons la norma ISO 17100 en què un segon lingüista qualificat revisa cada traducció, i els lingüistes comproven les pàgines acabades sobre la maqueta abans del lliurament. Les correccions d’aquesta revisió s’incorporen a la vostra memòria de traducció, de manera que la propera edició parteix del text corregit. Les vostres memòries i glossaris us pertanyen i es lliuren en formats portables (TMX i TBX). Els nostres equips a Itàlia, Sèrbia i Espanya cobreixen tot el flux de treball, i els detalls del procés de revisió són a la pàgina del nostre procés de qualitat. L’abast complet dels nostres serveis d’autoedició, inclosos els formats amb què treballem, es descriu a la pàgina del servei.
On encaixa TUBE
Per als fabricants amb manuals i catàlegs que canvien a cada actualització de producte, TUBE manté sota el vostre control la part lingüística de cada edició. El vostre glossari i la vostra memòria de traducció controlen la traducció automàtica, cada traducció aprovada s’incorpora a una memòria de la vostra propietat que podeu exportar, i els informes d’aprofitament mostren quina part de cada actualització prové de text que ja heu aprovat.
Preguntes freqüents
És la feina de produir documents acabats en diverses llengües a partir del text traduït: compondre cada llengua en el disseny original, adaptar-la a l'expansió del text, als alfabets, a les fonts i a les regles lingüístiques, reconstruir la navegació, com ara les referències creuades i els índexs, i revisar les pàgines finals abans d'imprimir o publicar.
Perquè les traduccions poques vegades ocupen el mateix espai que l'original, altres llengües tenen les seves pròpies regles de salt de línia, partició de mots i puntuació, i alguns alfabets s'escriuen de dreta a esquerra o necessiten fonts diferents. Sense maquetació, el text es desborda, les advertències se separen dels seus passos i les pàgines es tornen difícils de llegir.
Els fitxers font, empaquetats amb les seves fonts i imatges vinculades, sempre que els tingueu. Un PDF es pot convertir, però treballar amb els fitxers nadius és més ràpid, més precís i manté cada llengua actualitzable per a futures revisions.
No per si soles. Els models de llenguatge i la traducció automàtica treballen amb text; no recomponen una maqueta, no apliquen la tipografia pròpia de cada llengua, no reconstrueixen índexs ni comproven que una advertència continuï al costat del seu pas. Poden donar suport a la traducció, però les pàgines acabades continuen necessitant la revisió d'un especialista en DTP i d'un lingüista.
Un especialista en DTP per als aspectes tècnics, com ara text absent, fonts i numeració, i un lingüista qualificat que llegeixi les pàgines acabades en el seu context.
Perquè la revisió següent es tradueix a partir de la memòria, no del PDF. Una correcció feta només a la maqueta desapareix a la propera actualització, i el mateix error s'ha de tornar a trobar i corregir.
En les sortides que necessiteu, impreses i digitals, juntament amb els fitxers font empaquetats de cada llengua, tots amb el mateix identificador de revisió que l'original, perquè cada mercat treballi amb la mateixa edició.
Prepareu cada llengua per a la impressió i la publicació
Si publiqueu manuals, catàlegs, etiquetes o prospectes en moltes llengües i voleu que cada revisió costi menys que l’anterior, envieu-nos un document de mostra i la vostra llista de llengües. Revisarem els vostres fitxers i us mostrarem com els maquetaríem, revisaríem i mantindríem en totes les llengües.
Optimitza els processos de traducció amb les nostres solucions d'autoedició (DTP)
Descarrega les nostres guies especialitzades i descobreix com podem optimitzar els teus arxius per aconseguir traduccions precises i fluides, independentment del format o de la complexitat del projecte.
