Llenguatge planer i lectura fàcil: quin necessita el vostre públic?
El llenguatge planer i la lectura fàcil no són el mateix. El llenguatge planer fa comprensible la versió principal d’un text per a un públic ampli i segueix la norma ISO 24495-1. La lectura fàcil és una versió a part, molt simplificada, per a persones amb discapacitat intel·lectual o grans dificultats de lectura, elaborada segons pautes pròpies i validada pels seus lectors. DEMA Solutions fa totes dues coses, també en diversos idiomes.
A qui s'adreça aquesta guia
Aquesta guia és per a les persones que han de convertir la frase «la nostra informació ha de ser accessible» en un encàrrec concret: responsables de comunicació, de compliment normatiu i d’informació al client, departaments de recursos humans que publiquen polítiques i procediments, i els equips d’administracions, empreses de serveis, bancs, asseguradores i fabricants que escriuen per al gran públic. Normalment algú ha advertit que un document és massa difícil, i cal decidir si es reescriu l’original o se n’hi afegeix una versió simplificada.
Els dos enfocaments sovint es confonen, entre altres coses perquè els noms canvien d’un idioma a l’altre. El que en català anomenem llenguatge planer, o llenguatge clar, és lenguaje claro en castellà, plain language en anglès, Einfache Sprache en alemany i linguaggio chiaro en italià. La lectura fàcil és lectura fácil en castellà, easy-to-read o Easy Read en anglès, Leichte Sprache en alemany i lettura facile en italià. Convé tenir-ho present quan es treballa amb proveïdors o cases matrius d’altres països.
Què és el llenguatge planer
El llenguatge planer és una manera d’escriure en què la redacció, l’estructura i el disseny són tan clars que els destinataris troben fàcilment el que necessiten, ho entenen i poden fer servir aquella informació. És, en essència, la definició de la norma internacional ISO 24495-1:2023, Plain language, Part 1: Governing principles and guidelines, vàlida per a qualsevol idioma.
La norma es basa en quatre principis. La informació ha de ser pertinent, és a dir, oferir el que el lector necessita per a la tasca que té al davant sense enterrar-ho entre detalls. Ha de ser localitzable, amb títols, ordre i disseny que portin de seguida al lloc correcte. Ha de ser comprensible, amb frases, termes i explicacions que no exigeixin un esforç innecessari. I ha de ser utilitzable: qui la llegeix pot actuar sense demanar a una altra persona que l’hi expliqui.
Dos trets distingeixen el llenguatge planer de la lectura fàcil. El primer: en general millora la versió principal del document, el contracte, la carta o la política que rep tothom, en lloc de crear-ne una segona versió. El segon: conserva tot el contingut necessari. Una pòlissa en llenguatge planer continua incloent cada exclusió; la diferència és que el lector la troba i l’entén. Els termes tècnics es poden mantenir si s’expliquen o se situen en un context que n’aclareixi el sentit. Per això el llenguatge planer serveix tant per a un públic professional com per als consumidors.
Què és la lectura fàcil
La lectura fàcil és una versió de la informació adaptada amb molta més profunditat perquè les persones amb discapacitat intel·lectual, dificultats d’aprenentatge o altres dificultats importants de lectura i comprensió la puguin entendre pel seu compte. No és un text una mica més curt, sinó un mètode diferent amb regles pròpies.
La lectura fàcil segueix convencions que resultarien estranyes en un document empresarial corrent. Cada frase conté una sola idea. S’utilitzen paraules quotidianes i, si una paraula difícil és inevitable, s’explica. S’elimina el que el lector no necessita saber, de manera que una versió en lectura fàcil és, per disseny, una selecció. El disseny forma part del mètode: lletra gran i llegible, molt d’espai, text alineat a l’esquerra, cada frase en una línia nova, números en xifres i imatges al costat del text que expliquen.
La diferència més important és que la lectura fàcil la validen els seus lectors. Les pautes europees d’Inclusion Europe, Informació per a tothom, preveuen que les persones amb discapacitat intel·lectual participin en l’elaboració i la revisió del text, i el logotip europeu de lectura fàcil està pensat només per a documents que segueixen aquestes pautes. Un text no és de lectura fàcil perquè qui l’escriu el consideri senzill; ho és quan persones del grup destinatari han confirmat que l’entenen.
Diferència entre llenguatge planer i lectura fàcil
La manera més senzilla de comparar-los és mirar per a què serveix cadascun. El llenguatge planer és per a qui sap llegir textos corrents però no s’hi hauria d’esforçar, és a dir, gairebé tothom. La lectura fàcil és per a qui troba massa difícils fins i tot els textos corrents ben escrits.
| | Llenguatge planer | Lectura fàcil |
|—|—|—|
| Destinataris principals | Públic general, clients, empleats, persones amb una altra llengua materna | Persones amb discapacitat intel·lectual, dificultats d’aprenentatge, demència o afàsia i altres amb competències lectores molt limitades |
| Resultat | Normalment la versió principal, millorada | Normalment una versió addicional i separada |
| Contingut | Es manté tota la informació necessària | Només la informació essencial, seleccionada |
| Documents de referència | ISO 24495-1:2023 | Pautes d’Inclusion Europe, ISO/IEC 23859:2023, UNE 153101:2018 EX |
| Validació | Recomanada, amb lectors tipus | Prevista: validació pel grup destinatari |
| Extensió | Semblant o inferior a l’original | Sovint més llarga per idea, però amb menys idees |
La comparació també explica per què no competeixen entre si. Moltes organitzacions necessiten totes dues coses: un document principal en llenguatge planer i una versió en lectura fàcil de les parts que més importen a les persones amb més dificultats, com ara sol·licitar un servei, què suposa un contracte o què cal fer en una emergència.
Normes i pautes: ISO 24495-1 i UNE 153101 EX
Per al llenguatge planer, la referència ja és internacional: la ISO 24495-1:2023 defineix principis i directrius aplicables a qualsevol idioma. A Alemanya s’ha adoptat com a DIN ISO 24495-1 i s’ha completat amb una norma específica per a l’alemany. Què exigeix exactament aquesta norma i com aplicar-la document a document ho expliquem a la nostra guia sobre la norma ISO de llenguatge planer.
Per a la lectura fàcil hi ha diversos nivells. Les pautes d’Inclusion Europe estan traduïdes a molts idiomes i continuen sent la base comuna europea. La ISO/IEC 23859:2023 ofereix requisits i recomanacions, independents de l’idioma, perquè un text escrit sigui fàcil de llegir i d’entendre, inclòs el procés de creació, adaptació i avaluació. Espanya va ser pionera amb la UNE 153101:2018 EX, Lectura Fácil. Pautas y recomendaciones para la elaboración de documentos, que recull pautes sobre redacció, ortotipografia, vocabulari, estil, disseny i imatges, i inclou exemples d’activitats per comprovar la comprensió. L’acompanya la UNE 153102:2018 EX, una guia per als validadors. La norma espanyola va ser, a més, un dels punts de partida de la norma ISO/IEC. A Alemanya, la DIN SPEC 33429:2025-03 fa una funció semblant per a la Leichte Sprache.
Es tracta de documents tècnics voluntaris, no de lleis. El seu valor pràctic per a qui compra és clar: els podeu citar en un plec o una licitació, i el proveïdor pot demostrar com els compleix.
Qui necessita què: els destinataris
El llenguatge planer ajuda gairebé tothom, però alguns grups especialment: clients que llegeixen contractes i comunicacions en moments de tensió, empleats que llegeixen procediments en una segona llengua, persones grans, persones amb dislèxia i professionals que només volen la resposta. Si publiqueu informació per a clients, polítiques o instruccions per a un públic ampli, el llenguatge planer és el punt de partida.
La lectura fàcil s’adreça a un grup més reduït amb necessitats més grans. El nucli són les persones amb discapacitat intel·lectual i dificultats d’aprenentatge. També ajuda persones amb demència o amb afàsia després d’un ictus, persones amb competències lectores molt baixes i algunes persones que aprenen català o castellà, tot i que aquestes solen entendre bé un bon text en llenguatge planer. Una pregunta útil per decidir: entre els vostres destinataris hi ha persones que, fins i tot davant d’un text corrent ben escrit, necessitarien ajuda per entendre’l? Si és així, i si la informació afecta els seus drets, la seva seguretat, els seus diners o el seu accés a un servei, la lectura fàcil mereix una valoració seriosa.
Quan és obligatori o recomanable cadascun
No hi ha una única norma europea que obligui totes les empreses a fer servir llenguatge planer o lectura fàcil, però diversos marcs legals apunten en aquesta direcció, i les administracions públiques tenen les obligacions més clares.
Administracions públiques. A Espanya, la Llei 6/2022, de 31 de març, va incorporar de manera expressa l’accessibilitat cognitiva a l’accessibilitat universal en la Llei general de drets de les persones amb discapacitat, i la lectura fàcil és un dels principals mitjans per fer-la efectiva. El desplegament reglamentari i les normes autonòmiques i locals concreten i, de vegades, amplien aquestes exigències, i qui treballa per a l’Administració rep cada vegada més encàrrecs que inclouen versions en lectura fàcil. A Alemanya, per comparar, les autoritats federals han d’oferir explicacions en Leichte Sprache també als seus llocs web.
Llei europea d’accessibilitat. La Directiva (UE) 2019/882, transposada a Espanya per la Llei 11/2023, de 8 de maig, exigeix que la informació sobre els productes i serveis inclosos sigui comprensible i perceptible. Per als serveis bancaris als consumidors fixa fins i tot un límit concret: la informació no ha de superar el nivell B2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües, a la pràctica una obligació de llenguatge planer. La nostra guia sobre la Llei europea d’accessibilitat i els documents de la vostra empresa explica quines empreses i quins documents queden dins del seu àmbit.
Informació al consumidor i protecció de dades. El RGPD exigeix que la informació sobre el tractament de dades personals es faciliti de manera concisa, transparent, intel·ligible i de fàcil accés, amb un llenguatge clar i senzill. La normativa espanyola de consumidors exigeix que les clàusules no negociades compleixin requisits de concreció, claredat i senzillesa, i les clàusules fosques s’interpreten a favor del consumidor.
Informació de seguretat. La normativa europea de productes exigeix que les instruccions i la informació de seguretat siguin en una llengua que els consumidors i la resta d’usuaris finals puguin entendre fàcilment. No imposa la lectura fàcil, però una advertència que ningú no pot seguir no protegeix ni l’usuari ni el fabricant. Les instruccions de seguretat són, per tant, candidates clares al llenguatge planer, i a la lectura fàcil quan el producte s’adreça a persones que la necessiten.
Recursos humans i comunicació interna. Poques vegades l’empresa està obligada a publicar versions en lectura fàcil, però les plantilles multilingües i les obligacions d’informació en prevenció de riscos laborals fan del llenguatge planer un estàndard assenyat per als procediments.
Aquesta informació és de caràcter general i no constitueix assessorament jurídic. Que un document concret estigui subjecte a una obligació depèn del sector, del país i dels clients.
Abans i després: exemples il·lustratius
Les frases següents són inventades i només volen mostrar la diferència de nivell. No provenen de documents reals.
Una comunicació al client. Original: «De conformitat amb la clàusula 7.2 de les Condicions Generals, el titular del compte estarà obligat a notificar a l’Entitat qualsevol modificació del seu domicili en un termini no superior a trenta dies, sense que l’Entitat sigui responsable, en cas contrari, de la correspondència tramesa al domicili que consti en els seus registres.» Llenguatge planer: «Si canvieu de domicili, comuniqueu-nos la nova adreça en un termini de 30 dies. Si no ho feu, les cartes enviades a la vostra adreça antiga es consideraran lliurades.» Lectura fàcil: «Us heu canviat de casa? Digueu-nos la vostra adreça nova. Teniu 30 dies per fer-ho. Si no ens dieu l’adreça nova, enviem les cartes a la vostra adreça antiga.»
Una instrucció de seguretat. Original: «Amb caràcter previ a la realització de qualsevol operació de manteniment, resulta imprescindible procedir a la desconnexió de l’aparell de la xarxa d’alimentació elèctrica a fi d’evitar el risc de descàrrega.» Llenguatge planer: «Desendolleu l’aparell abans de netejar-lo o reparar-lo. Així evitareu una descàrrega elèctrica.» Lectura fàcil: «Voleu netejar la màquina? Primer traieu l’endoll. Després podeu netejar la màquina sense perill. Si l’endoll està posat, podeu rebre una descàrrega elèctrica.» Al costat del text hi hauria una imatge d’una mà que treu l’endoll.
Un procediment de personal. Original: «Les sol·licituds de vacances s’hauran de cursar a través del portal habilitat a aquest efecte amb una antelació mínima de deu dies hàbils respecte de la data d’inici del període sol·licitat, i quedaran supeditades a l’autorització del responsable.» Llenguatge planer: «Demaneu les vacances al portal del personal com a mínim 10 dies hàbils abans. El vostre responsable les ha d’aprovar.» La versió en lectura fàcil explicaria, a més, què són els dies hàbils i podria mostrar la pantalla del portal.
Fixeu-vos en què canvia a cada pas. El llenguatge planer conserva tota la informació, inclosa la conseqüència jurídica del primer exemple, i només elimina els obstacles. La lectura fàcil decideix què ha de saber el lector i ho explica pas a pas, evitant el subjuntiu, la veu passiva i les construccions impersonals sempre que pot. Per això sol ser un document a part.
La validació amb lectors
La validació separa els projectes seriosos dels cosmètics. En llenguatge planer, el criteri de la norma és si els lectors aconsegueixen realment trobar, entendre i fer servir la informació. A la pràctica es planteja una tasca a lectors tipus, per exemple «esbrineu què passa si cancel·leu abans d’hora», i s’observa on dubten. N’hi ha prou amb unes quantes sessions per descobrir títols que no responen les preguntes dels lectors i condicions mal enteses.
En lectura fàcil, la validació forma part de la definició. Persones validadores del grup destinatari llegeixen l’esborrany, sovint amb una persona dinamitzadora, i el text es revisa fins que l’entenen. La UNE 153102 EX existeix precisament per orientar aquests validadors. Preveieu el temps necessari i, en projectes multilingües, busqueu validadors que parlin cada idioma de destinació.
Com interactua la traducció amb el llenguatge planer i la lectura fàcil
La claredat no sobreviu automàticament a la traducció. Una frase anglesa clara, traduïda al peu de la lletra, pot tornar-se feixuga en català o en castellà, amb nominalitzacions i passives, i cada idioma té les seves convencions sobre què sona senzill.
En llenguatge planer, l’ordre més eficient és simplificar primer el text d’origen i traduir després. Un text més clar té menys ambigüitats: els traductors endevinen menys, la terminologia es manté estable i la revisió és més ràpida. Després, les versions traduïdes s’han de comprovar segons els principis del llenguatge planer en el seu propi idioma, no només per la seva exactitud. La coherència dels termes importa, i per això convé implantar una gestió terminològica centralitzada entre idiomes i proveïdors abans de la primera traducció, mentre que una guia d’estil per a la traducció pot recollir les decisions de llenguatge planer per a cada idioma.
En lectura fàcil, la traducció directa poques vegades és el camí correcte. Cada idioma té les seves regles: l’alemany, per exemple, separa les paraules compostes llargues amb un guionet o un punt volat, mentre que les pautes espanyoles i italianes aborden altres dificultats, com ara els temps verbals i el subjuntiu. El millor és partir d’un text en llenguatge planer, crear la versió de lectura fàcil en cada idioma segons les seves pautes i validar-la amb lectors d’aquell idioma. Les imatges sovint es poden compartir entre idiomes, però el text que continguin s’ha d’adaptar.
L’últim pas és la maquetació, i és important. La lectura fàcil depèn de la tipografia, els espais i la posició de les imatges, i un PDF publicat ha de ser, a més, accessible per a les tecnologies de suport. La nostra guia sobre documents accessibles i PDF/UA cobreix la part tècnica, des de les etiquetes i l’ordre de lectura fins a la configuració de l’idioma en cada versió.
Cost i procés: de què depèn l'esforç
El llenguatge planer i la lectura fàcil són feines d’adaptació, no de traducció, així que el cost depèn menys del nombre de paraules que de quant cal canviar. Un document ben estructurat necessita edició; un text jurídic o tècnic dens necessita abans una estructura nova. Reescriure una política en llenguatge planer és una feina diferent de crear una versió il·lustrada en lectura fàcil. La validació afegeix sessions amb lectors i una ronda de revisió, les imatges afegeixen feina de disseny, la maquetació i el PDF accessible afegeixen autoedició, i cada idioma addicional repeteix l’adaptació i la validació, no només la traducció.
El procés segueix un camí previsible: definir els lectors i les seves tasques; analitzar el text d’origen i acordar l’abast, inclòs, en lectura fàcil, quins continguts es mantenen; reescriure o adaptar; demanar a un expert en la matèria que confirmi que no s’ha perdut ni distorsionat res d’important; provar o validar amb lectors; i, finalment, maquetar, comprovar l’accessibilitat i produir la resta d’idiomes.
Dos errors encareixen la feina més que cap altre. El primer és encarregar lectura fàcil quan el problema real és un text d’origen mal estructurat, que una reescriptura en llenguatge planer hauria resolt per a la majoria dels lectors. El segon és traduir un text complex a cinc idiomes i després simplificar-lo cinc vegades, en lloc de simplificar-lo una sola vegada.
Com triar: un recorregut de decisió breu
Quan us arriba un document amb la petició de «fer-lo accessible», unes quantes preguntes aclareixen l’elecció.
- Qui ha de poder fer servir el document sense ajuda, i hi ha entre aquestes persones algunes amb discapacitat intel·lectual o competències lectores molt limitades?
- Una llei, un contracte públic o un client exigeixen un format concret, com ara la lectura fàcil o un nivell del Marc europeu comú de referència?
- El document ha de quedar complet per motius legals o de seguretat, o una versió selectiva pot servir millor alguns lectors?
- Es traduirà el document, i a quants idiomes?
- Podeu comptar amb persones del grup destinatari per a les proves o la validació?
Si el públic és ampli i el document ha de quedar complet, la resposta és el llenguatge planer. Si alguns lectors necessiten ajuda fins i tot davant d’un text clar i la informació els afecta directament, afegiu-hi una versió en lectura fàcil dels continguts essencials. Si el document s’ha de traduir, simplifiqueu primer.
Què cal preguntar a un proveïdor
Unes quantes preguntes mostren de seguida si un proveïdor domina de debò la diferència. Pregunteu quines normes o pautes segueix en cada idioma i com ho demostra. Pregunteu qui valida els textos en lectura fàcil i com es recluten els validadors en cada idioma. Pregunteu com garanteix que un text jurídic o tècnic continua sent correcte després de simplificar-lo, i qui dona el vistiplau. Pregunteu si les versions en lectura fàcil es creen de nou en cada idioma o es tradueixen, i com es tracten les imatges i la maquetació. I, finalment, pregunteu com es revisa la feina: els criteris generals per al control de qualitat de la traducció també s’apliquen aquí.
Com us ajuda DEMA Solutions amb el llenguatge planer i la lectura fàcil
DEMA Solutions ofereix tots dos serveis dins dels seus serveis d’accessibilitat i llenguatge inclusiu. El nostre servei de llenguatge planer segons la ISO 24495-1 segueix els quatre principis de la norma: identifiquem què necessiten fer els lectors, reorganitzem el contingut a partir de les seves preguntes, reescrivim, comprovem que els punts clau i el pas següent siguin fàcils de trobar i, en projectes multilingües, recreem el resultat en cada idioma en lloc de traduir-ne la superfície. Quan els lectors necessiten una adaptació més profunda, elaborem versions separades en lectura fàcil, des de fullets, cartes, formularis i instruccions fins a pàgines web i guions d’àudio i de vídeo: seleccionem la informació essencial, la reescrivim, en redissenyem la presentació i, quan el projecte ho permet, la validem amb representants del públic destinatari o amb organitzacions del sector.
La nostra experiència en projectes de llenguatge planer i lectura fàcil prové de l’empresa espanyola que es va incorporar a DEMA el 2022, i el nostre equip va presentar aquesta feina a la conferència GALA 2024 de València. Com que també traduïm i maquetem documentació, la simplificació, la traducció i l’autoedició es poden planificar com un únic flux: el nostre equip intern de DTP prepara els fitxers finals, i els PDF accessibles es poden produir mitjançant l’adaptació de PDF segons PDF/UA. Les traduccions segueixen un procés certificat segons la ISO 17100, amb un segon lingüista qualificat que revisa cada traducció, i les fan els nostres equips a Itàlia, Sèrbia i Espanya. Els projectes que requereixen, a més, una redacció inclusiva, per exemple en materials de recursos humans, es poden combinar amb les nostres solucions de llenguatge inclusiu.
Preguntes freqüents
El llenguatge planer fa comprensible la versió principal d'un document per a un públic ampli i conserva tota la informació necessària. La lectura fàcil crea una versió separada i molt simplificada de la informació essencial per a persones amb discapacitat intel·lectual o grans dificultats de lectura, validada per lectors d'aquest grup.
És una manera de redactar i dissenyar amb frases curtes, paraules d'ús comú, una idea per frase, una maquetació clara i imatges de suport, perquè les persones amb discapacitat intel·lectual o competències lectores molt limitades entenguin un text sense ajuda.
La ISO 24495-1:2023 estableix els principis i les directrius del llenguatge planer per a qualsevol idioma: informació pertinent, localitzable, comprensible i utilitzable.
Recull pautes i recomanacions per elaborar documents en lectura fàcil, sobre redacció, ortotipografia, vocabulari, estil, disseny i imatges, i inclou activitats per comprovar la comprensió. La UNE 153102 EX la complementa com a guia per als validadors.
La validació per persones del grup destinatari és una part central de les pautes de lectura fàcil i és necessària per fer servir el logotip europeu. En llenguatge planer no s'exigeix una validació formal, tot i que les proves amb lectors tipus són molt recomanables.
No hi ha una obligació general, però diverses normes exigeixen informació clara i comprensible, com ara el RGPD per a la informació sobre protecció de dades, la normativa de consumidors per a les clàusules contractuals i la Llei 11/2023 per als productes i serveis inclosos.
És millor recrear-lo en cada idioma segons les seves pròpies pautes i validar-lo amb lectors que parlin aquell idioma. Partir d'un text en llenguatge planer facilita molt la feina.
Informació fàcil de trobar, d'entendre i de fer servir
No teniu clar si un document necessita una reescriptura en llenguatge planer, una versió en lectura fàcil o totes dues coses? Envieu-nos el document i digueu-nos qui l’ha de llegir. El revisarem, us recomanarem el nivell d’adaptació adequat i planificarem la feina en tots els idiomes que necessiteu.
Com us podem ajudar?
Expliqueu-nos què necessiteu i us respondrem amb les solucions adequades.