ISO llenguatge planer: què diu la norma ISO 24495-1 i com aplicar-la als documents de la vostra empresa
La norma ISO de llenguatge planer és la ISO 24495-1:2023, publicada a Espanya com a UNE-ISO 24495-1:2024 amb el títol «Lenguaje claro. Parte 1: Principios rectores y directrices». Defineix el llenguatge planer mitjançant quatre principis: els lectors obtenen el que necessiten (pertinent), ho troben fàcilment (localitzable), ho entenen (comprensible) i ho poden utilitzar (utilitzable). DEMA Solutions aplica aquests principis a documents d’empresa en diversos idiomes.
A qui s'adreça aquesta guia
Aquesta guia està pensada per a les persones que, dins d’una empresa, han de fer més clars els documents: responsables de comunicació, departaments jurídics i de compliment normatiu, responsables de documentació tècnica, atenció al client i qui redacta polítiques i procediments interns. Alguns volen saber si la ISO 24495-1 és una obligació o una cosa que poden exigir a un proveïdor; a d’altres els han dit que un contracte o un manual és «massa complicat» i busquen un mètode més objectiu que el gust personal.
La norma ofereix precisament això. No diu quantes paraules pot tenir una frase: explica com decidir, per a un lector i una tasca concrets, si un document funciona.
Què és la ISO 24495-1:2023, i què no és
La norma la va elaborar el comitè tècnic ISO/TC 37, dedicat a la llengua i la terminologia, i es va publicar el juny de 2023. A Espanya, UNE la va adoptar com a UNE-ISO 24495-1:2024, idèntica a la versió internacional; a Alemanya existeix com a DIN ISO 24495-1.
El seu punt de partida és una definició: una comunicació és en llenguatge planer quan la redacció, l’estructura i el disseny són tan clars que els lectors als quals s’adreça poden trobar fàcilment el que necessiten, entendre el que troben i utilitzar aquella informació. D’aquí se’n deriven tres idees. El llenguatge planer es defineix a partir del lector: un procediment de manteniment pot ser claríssim per a un tècnic i incomprensible per a un consumidor. Depèn tant de l’estructura com de les paraules: no n’hi ha prou amb frases curtes si el que el lector necessita és a la pàgina dotze. I es mesura per l’ús: la prova és si els lectors poden actuar a partir de la informació.
La norma s’aplica a la majoria de les llengües escrites i a documents impresos i digitals principalment textuals, des de la informació al públic fins a la redacció tècnica i normativa, amb exemples només en anglès. No inclou pòdcasts ni vídeos, i deixa l’accessibilitat tècnica dels documents digitals a les WCAG i a la norma europea EN 301 549. Els vídeos corporatius es regeixen per les seves pròpies convencions, i la subtitulació per a persones sordes és la pista que exigeixen aquests criteris d’accessibilitat.
També convé deixar clar què no és. La ISO 24495-1 és una norma d’orientació: estableix principis i directrius, no requisits auditables. No hi ha cap certificació oficial de documents conforme a aquesta norma i, en el moment d’escriure aquest article, cap esquema acreditat no certifica empreses ni proveïdors. A l’ISO s’està preparant una altra part amb requisits per a les organitzacions, però mentre no es publiqui i les entitats de certificació no hi estiguin acreditades, «certificat ISO 24495-1» és només una declaració del mateix proveïdor. El correcte és dir que un document s’ha redactat o revisat seguint els principis i les directrius de la ISO 24495-1.
La família de normes creix. La ISO 24495-2, sobre comunicació jurídica, es va publicar el 2025 i aplica la part 1 a contractes, condicions, notificacions i altres textos legals; n’hi ha més parts en desenvolupament.
Els quatre principis de la norma ISO de llenguatge planer
Els quatre principis s’entenen millor com una seqüència: cadascun depèn de l’anterior.
Pertinent: els lectors obtenen el que necessiten. Abans d’escriure s’identifica qui són els lectors, què volen fer amb el document, en quina situació el llegiran, quin tipus de document serveix aquest propòsit i quin contingut necessiten de debò. Tot el que el lector no necessita amaga el que sí que necessita. Per a les empreses sol ser el principi més difícil, perquè els documents tendeixen a escriure’s per a qui els emet (per deixar constància d’una decisió o protegir-se davant d’una reclamació) més que per a qui els rep.
Localitzable: els lectors troben fàcilment el que necessiten. L’estructura segueix les preguntes i les tasques del lector, els títols anticipen el que ve després, les tècniques de disseny de la informació com ara taules, llistes i espais en blanc ajuden a orientar-se, i la informació complementària se separa del recorregut principal. A la pràctica és el principi que més transforma un document: portar al començament la decisió, el termini o l’acció pesa més que reescriure cada frase.
Comprensible: els lectors entenen el que troben. És la part que molta gent associa amb el llenguatge planer: paraules conegudes, frases clares, paràgrafs concisos, un to adequat, imatges allà on expliquen millor que les paraules i un text cohesionat en què es veu com un punt porta al següent. Els termes tècnics necessaris es mantenen, però s’expliquen i es fan servir de manera coherent.
Utilitzable: els lectors poden utilitzar la informació. Qui escriu avalua el document mentre l’elabora, el prova amb lectors reals sempre que pot i el continua avaluant després de publicar-lo. Un document que els seus lectors no han provat mai només és clar en teoria.
Les directrius de cada principi
Per a cada principi, la norma ofereix directrius que expliquen com aplicar-lo. No són una llista de control rígida i funcionen millor aplicades amb criteri, però donen a l’equip un vocabulari comú i un ordre de treball. Les directrius sobre la utilitat són les que les empreses se salten més sovint: avaluar el document mentre es desenvolupa, avaluar-lo també amb els lectors i continuar observant com el fan servir després de la publicació.
Aquí la norma es diferencia de moltes guies que circulen, que són llistes de regles sobre paraules i frases: la ISO 24495-1 dedica la major part del contingut als lectors, l’estructura i l’avaluació. Si la vostra empresa ja té una guia de redacció, contrasteu-la amb els quatre principis; sol quedar-se curta en pertinència i avaluació.
Per què les empreses adopten la norma
Cap llei europea no obliga les empreses a complir la ISO 24495-1. El que sí que fa la norma és donar un mètode concret per a obligacions que ja figuren a la llei en termes generals. El RGPD exigeix que la informació als interessats es faciliti de manera concisa, transparent, intel·ligible i de fàcil accés, amb un llenguatge clar i senzill. La normativa espanyola de defensa dels consumidors i usuaris exigeix concreció, claredat i senzillesa en la redacció de les clàusules no negociades individualment i, en cas de dubte, preval la interpretació més favorable al consumidor. El reglament sobre productes sanitaris demana instruccions fàcilment comprensibles per a l’usuari previst. I la Llei europea d’accessibilitat, per als serveis bancaris als consumidors, limita la complexitat de la informació al nivell B2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües; la nostra guia sobre la Llei europea d’accessibilitat i els documents de la vostra empresa n’explica l’abast.
Cap d’aquests textos no diu com demostrar que es compleixen. Un mètode documentat basat en una norma internacional és una posició molt més sòlida que «als nostres advocats els va semblar clar». En les compres, la norma té un segon ús: ofereix una especificació objectiva per incloure a la sol·licitud d’oferta, de manera que els proveïdors es comparen amb els mateixos principis i no amb la seva pròpia idea de claredat.
També hi ha una raó econòmica: les cartes que no s’entenen generen trucades, els procediments que no se segueixen generen errors i cada frase poc clara del text original es converteix en diverses frases poc clares un cop traduïda.
Com aplicar la ISO 24495-1 als documents d'empresa
Els principis són els mateixos per a qualsevol document, però els punts crítics canvien. Cinc tipus de document cobreixen la majoria de les consultes.
Manuals i instruccions. La documentació tècnica ja té convencions d’estructura sòlides, de manera que les millores solen ser en la pertinència i la comprensibilitat. Separeu el que l’operari ha de fer del que l’enginyer vol explicar, col·loqueu les advertències allà on passa l’acció i no en un capítol inicial, escriviu una acció per pas i feu servir el mateix terme per al mateix component a tot arreu, també a la pantalla de la màquina. El nostre article sobre el Reglament (UE) 2023/1230 relatiu a les màquines i la traducció de les instruccions explica què exigeix la normativa europea a les instruccions, que dona per fet que l’usuari les entén en el seu idioma.
Contractes i condicions generals. La precisió jurídica i el llenguatge planer no s’oposen. Termes definits, un ordre lògic de les clàusules, títols que indiquen què regula cada clàusula i frases actives que diuen qui ha de fer què fan un contracte més precís, no pas menys. La feina requereix un jurista i un especialista en llenguatge planer junts, i el resultat ha de resistir la traducció, que és el tema de la nostra guia de traducció de contractes i condicions generals. La ISO 24495-2 hi afegeix orientacions específiques per a aquest tipus de comunicació jurídica.
Cartes i comunicacions a clients. És on el principi de pertinència dona fruit més aviat. Qui obre una carta sobre un canvi de preu, un sinistre o una renovació vol saber tres coses: què ha passat, què significa per a ell i què ha de fer, i abans de quan. Posar aquestes respostes al primer paràgraf i el fonament jurídic després sol eliminar bona part de les consultes.
Polítiques i procediments. Les polítiques internes sovint es redacten per ser aprovades, no per ser utilitzades. Organitzeu-les a partir de les situacions reals de la plantilla, separeu la norma de la seva justificació i proveu-les amb les persones que les han de seguir, també amb les que les llegeixen en una segona llengua.
Continguts multilingües. Per a una empresa que publica en diversos idiomes, el text original és el model de totes les versions. Fer-lo clar una vegada costa menys que corregir la claredat en cada idioma després.
Llenguatge planer i traducció
El llenguatge planer i la traducció solen gestionar-los equips diferents, i és una oportunitat perduda. Un text original clar abarateix la traducció, l’accelera i la fa més coherent, i millora els resultats de la traducció automàtica.
Les raons són pràctiques. Les frases ambigües obliguen els traductors a endevinar o a enviar consultes, i dos traductors poden resoldre la mateixa ambigüitat de manera diferent. Les frases llargues amb condicions encadenades són on es concentren els errors, perquè cal reconstruir-ne la lògica amb un altre ordre de paraules. Una terminologia incoherent a l’original es torna incoherent en cada idioma de destinació, multiplicada. Un text repetitiu i redactat de manera uniforme genera més coincidències en una memòria de traducció de la vostra propietat, i les actualitzacions costen menys amb el temps.
Els motors de traducció automàtica, tant si són motors especialitzats com models generals d’intel·ligència artificial, també són sensibles a la qualitat de l’original. Frases clares i completes, amb subjectes explícits i termes coherents, produeixen una sortida en brut clarament millor i, per tant, menys postedició. Un original en llenguatge planer és una de les maneres més econòmiques de millorar els resultats de la traducció automàtica amb postedició.
Hi ha dues precaucions. La primera: la claredat no es transfereix sola. La traducció literal d’un text anglès clar pot resultar rígida o confusa en català, castellà, italià o alemany, perquè cada llengua té les seves convencions sobre la llargada de les frases, el registre i la manera d’adreçar-se al lector a les instruccions. Els principis s’han de tornar a aplicar en cada idioma de destinació, per part de lingüistes que els coneguin. La segona: la terminologia s’ha de mantenir fixa. Llenguatge planer no vol dir mai substituir un terme tècnic o jurídic definit per un sinònim més amable en un document i no en un altre. Una terminologia tècnica coherent entre traductors i proveïdors és el que manté unides la claredat i la precisió.
Una guia d’estil per a la traducció és el lloc natural per fixar com s’apliquen els quatre principis en cadascun dels vostres idiomes: estructures de frase preferides, tractament del lector, manera de redactar instruccions i advertències, i termes que no es canvien.
Llenguatge planer, lectura fàcil i accessibilitat
El llenguatge planer no és el mateix que la lectura fàcil. La ISO 24495-1 s’adreça a un públic general ampli i busca millorar la versió principal d’un document. La lectura fàcil crea una versió independent i molt més senzilla per a persones amb discapacitat cognitiva o intel·lectual, dificultats d’aprenentatge o una comprensió lectora molt limitada; segueix les seves pròpies regles i se sol validar amb lectors d’aquest grup. Moltes organitzacions necessiten totes dues coses: una versió principal clara per a tothom i una versió en lectura fàcil per a qui necessita més suport. Si encara dubteu quina de les dues demana el vostre públic, la nostra comparació entre el llenguatge planer i la lectura fàcil detalla destinataris, normes i procés de validació.
Tampoc no substitueix l’accessibilitat tècnica. Un document clar publicat com a PDF sense etiquetes continua sent inservible per a qui fa servir un lector de pantalla, i per això la norma remet a les WCAG i a l’EN 301 549 per a l’accessibilitat digital. Si els vostres documents han de ser accessibles, la guia sobre documents accessibles i PDF cobreix la part del fitxer; el llenguatge planer cobreix el contingut.
Com revisar un document segons la ISO 24495-1
Com que no hi ha certificació, la pregunta útil no és «aquest document és conforme?», sinó «funciona per als seus lectors i podem demostrar com ho hem comprovat?». Una revisió estructurada segons els quatre principis respon aquesta pregunta i es pot fer amb qualsevol document existent en pocs passos.
Comenceu pel lector i la tasca. Escriviu en una o dues frases qui llegeix el document, què ha de fer o decidir i en quina situació. Si l’equip no es posa d’acord, el document no té cap possibilitat de ser pertinent, i aquest desacord és la primera troballa.
Reviseu la pertinència. Recorreu el document i marqueu cada secció que el lector necessita per a la seva tasca, cada secció que només serveix l’emissor i el que hi falta. El contingut que serveix l’emissor potser s’ha de quedar, per exemple per motius legals, però es pot traslladar a un annex o a un apartat separat.
Reviseu la localització. Llegiu només els títols i la primera frase de cada secció. Pot preveure un lector on trobarà la resposta a les seves tres preguntes més probables? El més important és al començament? Es veuen les advertències, els terminis i les accions sense llegir tota la resta?
Reviseu la comprensibilitat. Busqueu frases llargues amb diverses condicions, construccions passives o impersonals que amaguen qui ha d’actuar, sigles sense explicar, termes incoherents i substantius abstractes allà on un verb seria més clar. Les fórmules de llegibilitat poden assenyalar passatges problemàtics, però només mesuren trets superficials.
Proveu la utilitat. Doneu el document a unes quantes persones semblants als lectors previstos i demaneu-los tasques realistes: trobar el termini, explicar què han de fer, dir què passa si no fan res. Fins i tot uns quants lectors revelen problemes que cap revisor intern no veurà.
Documenteu i repetiu. Anoteu el perfil del lector, les troballes, els canvis i com es va provar. Aquest registre és la vostra prova que el document es va elaborar seguint la ISO 24495-1 i agilitza la revisió següent. En els documents traduïts, repetiu la prova almenys en els principals idiomes de destinació, no només en l’original.
Errors freqüents
L’error més freqüent és tractar el llenguatge planer com un retoc final, quan un text reestructurat després de la revisió jurídica i tècnica s’ha de tornar a revisar; definir el lector i l’estructura des del començament costa molt menys. El segon és confondre clar amb breu: de vegades la versió clara és més llarga perquè explica un terme. El tercer és traduir literalment un original clar i perdre la claredat just allà on llegeixen els clients i els empleats estrangers. El quart és prometre més del compte i presentar com a certificat un document segons una norma que no té esquema de certificació.
Què cal preguntar a un proveïdor de llenguatge planer
Unes quantes preguntes distingeixen un enfocament estructurat d’una simple correcció d’estil. Pregunteu com identifica el proveïdor els lectors i les seves tasques abans de reescriure, com prova la utilitat i amb qui, com protegeix els termes jurídics i tècnics que no han de canviar i com trasllada la versió clara a cada idioma de destinació. I pregunteu com descriu la seva feina en relació amb la ISO 24495-1: un proveïdor rigorós dirà que en segueix els principis i les directrius, no que certifica documents.
Com aplica DEMA Solutions la ISO 24495-1
El nostre servei de llenguatge planer basat en la ISO 24495-1 es guia pels principis de la norma ISO 24495-1:2023 i s’aplica a continguts web, formularis, educació, salut i informació interna o adreçada a clients. La feina segueix l’ordre de la norma: identifiquem què necessiten saber o fer els lectors, reorganitzem la informació a partir de les seves preguntes, reescrivim el text explicant la terminologia necessària, comprovem si els lectors troben els punts clau i el pas següent i, en els projectes multilingües, recreem el resultat en cada idioma de destinació en lloc de traduir mecànicament la redacció.
Com que també som una empresa de traducció, el llenguatge planer i la traducció poden avançar com un únic procés coordinat. La traducció segueix un procés certificat ISO 17100, amb un segon lingüista qualificat que revisa cada traducció; el nostre equip propi de DTP s’ocupa de la maquetació als fitxers originals, i els nostres equips a Itàlia, Sèrbia i Espanya treballen en els idiomes en què publiquen els nostres clients. El llenguatge planer forma part dels nostres serveis d’accessibilitat i llenguatge inclusiu, juntament amb la lectura fàcil i els PDF accessibles.
On encaixa TUBE
Per a les empreses que publiquen continguts en llenguatge planer en diversos idiomes i els actualitzen sovint, la solució TUBE ajuda a mantenir estable la redacció acordada. El vostre glossari i la vostra memòria de traducció guien la traducció automàtica, cada traducció aprovada passa a una memòria de la vostra propietat que podeu exportar, i els informes d’aprofitament mostren quina part de cada actualització prové de textos que ja heu aprovat.
Preguntes freqüents
És la ISO 24495-1:2023, adoptada a Espanya com a UNE-ISO 24495-1:2024, "Lenguaje claro. Parte 1: Principios rectores y directrices". Defineix el llenguatge planer com una comunicació la redacció, l'estructura i el disseny de la qual permeten als lectors previstos trobar fàcilment el que necessiten, entendre-ho i utilitzar-ho, i estableix quatre principis amb directrius per aplicar-los.
Pertinent (els lectors obtenen el que necessiten), localitzable (ho troben fàcilment), comprensible (entenen el que troben) i utilitzable (poden fer servir la informació). Cada principi va acompanyat de directrius, des d'identificar els lectors fins a provar el document amb ells.
No. La ISO 24495-1 és una norma d'orientació i avui no hi ha cap certificació oficial de documents. A l'ISO es prepara una part amb requisits per a les organitzacions. Mentrestant, el correcte és dir que un document segueix els principis i les directrius de la ISO 24495-1.
La norma és voluntària. Tanmateix, diverses normes exigeixen un llenguatge clar, entre les quals el RGPD per a la informació sobre protecció de dades i la normativa de consumidors per a les clàusules no negociades, i la norma és un mètode pràctic per complir aquestes obligacions generals.
Sí. Està pensada per a la majoria de les llengües escrites, tot i que els exemples són en anglès, i n'hi ha la versió espanyola UNE-ISO 24495-1. Els principis s'han d'aplicar en cada idioma, perquè la traducció literal d'un text clar en anglès no és automàticament clara en català.
El llenguatge planer millora la versió principal d'un document per a un públic ampli. La lectura fàcil crea una versió independent i molt més senzilla per a persones amb discapacitat cognitiva o dificultats d'aprenentatge, amb regles pròpies i normalment validada per lectors d'aquest grup.
Normalment sí. Un original clar i coherent redueix consultes i errors, genera més coincidències reutilitzables a la memòria de traducció i millora la sortida de la traducció automàtica, cosa que redueix la postedició.
Feu que els vostres documents funcionin per a qui els llegeix
Si els vostres contractes, cartes a clients, manuals o polítiques han de ser més clars, en un idioma o en diversos, envieu-nos un exemple i digueu-nos qui el llegeix. El revisarem segons els quatre principis de la ISO 24495-1 i us proposarem com reescriure’l i traduir-lo.
Com us podem ajudar?
Expliqueu-nos què necessiteu i us respondrem amb les solucions adequades.